Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad
Molts de vosaltres sou coneixedors de les circumstàncies que m'ha portat a no treballar gaire amb aquest Blog. El juny de 2015 un canvi de govern municipal a Barberà del Vallès va fer que fos apartat de la feina quotidiana de periodista radiofònic a Ràdio Barberà. Em varen apartar del micròfon. No podia fer cap programa i menys fer de locutor. Aquiesta situació d'agressió personal va influir de manera important en l'agreujament de la meva malaltia i el mes d'octubre vaig acabar amb la baixa laboral per IT. Després al maig de 2017, per fi, vaig entrar a quiròfan amb l'intenció de solucionar una part de les coses que em teníen sense poer treballar i a dia d'avbui estic en plena fase de recuperació d'aquesta intervenció. De totes maneres el meu estat físic no permetrà que torni a treballar i pèr tant ara tinc temps i ganes de dir i explicar coses. Avui 11 de setembre de 2017 poso en marxa el meu cervell per omplir de reflexions i crear debat aquest blog represe