La sentència del Constitucional es pot analitzar de moltes maneres diferents, però la única que no cal fer és la tècnica. Ni cal ni interessa saber si han escapçat molt o poc l’Estatut aprovat al Parlament i votat per la ciutadania. L’han tocat i s’han atrevit a dictar sentència. Aquest és el fet pitjor. No anem bé si un tribunal està per sobre de la voluntat popular, això no és democràcia i per tant aquests 30 anys darrers no han servit per a res. No importa el contingut del que diuen, no s’han declarat incompetents i aquesta és la mentida d’aquest sistema. Per fi es veu que el “atado y bien atado” existeix de veritat. No era el Borbó, no eren els militars, eren els jutges i les lleis. Ens diuen una bona colla de vegades que “España es indivisible” i segueixen, tossuts, pensant que és una i la realitat, també tossuda, ens diu que ni ho és i què no ho estat mai, ni tan sols en temps del dictador. Han tingut una oportunitat única i històrica per aconseguir l’encaix definitiu del problem...