Ir al contenido principal

S'ho mereixen


Aquest matí, com cada dia m’han fet escoltar RAC-1 i, com cada dia, la meva pelambrera s'ha posat de punta. Aquest tal Bosch, Xavier, es deu sentir molt satisfet de contribuir amb els seus comentaris i els dels seus tertulians, per cert mai a la vida havia escoltat i vist tanta parcialitat, ha incrementar la intolerància i el sectarisme. Cada dia atacs sense sentit a Montilla i el socialisme i la defensa brutal de tot l’entorn convergent i pujolià. Aquest dies haurien de fer l’exercici de posar les gravacions de les tertúlies de quan Maragall era president. Patètics. Clar que després de dinar m’han posat la tele i he vist la sessió de control del Parlament. Pujol Ferrusola, l'Oriolet, i Rull. Cabdells convergents a més de voler demostrar davant els germans grans la seva capacitat dialèctica han demostrat la seva mala educació. He escoltat que a casa deien: Nosaltres som catalans com aquests? Quina pena. Es mereixen estar on són. Oposició per molts anys

Comentarios

Entradas populares de este blog

Independentisme: de dretes o d’esquerres?

Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...

Oe Oe Oe.....

Millor quasi bé impossible. Més programació pròpia que ningú, fins i tot la totpoderosa Ràdio Sabadell no fa tantes hores com nosaltres. L'equip, perdó la gent, perdó el grup, perdó la família, perdó..... la realitat és que es fà difícil tribar el nom pertinent per definir el que som. Hi haurà justícia al respecte? Algún dia se’ns donarà un copet a l'esquena i ens ho diran que som "collonuts". Potser no cal, només que es tingui en compte a la gent, a les persones, a tot el que es fà a canvi de molt poca cosa. Tres dies de feina que s'han passat molt bé.

Nova temporada, nou any

Encara que l'1 de gener és l'inici d'un nou any pels que ens dediquem a la professió de comunicar, els principis i finals dels anys i temporades tenen molt a veure amb els horaris que es fan a les escoles. El dilluns 15 de setembre tot comença de nou funcionar. Una nova temporada radiofònica amb uns nous projectes de programació i l'il·lusió de fer un programa de 4'5 hores amb el suport i la col·laboració de la Nu i El company. Tal i com va dir el Xavi haurem de reinventar la ràdio. Vaig decidir que no assumiria ni un gram més de responsabilitat del que tenia i aquest estiu he decidit que així ha de ser. Les coses són de qui són i el gran error, malauradament, és tractar-les com si fossin teves. Tot i així no us perdeu la 98.1 tots els dies de dilluns a dimecres de 9 a 13'30 hores. Reinventarem la ràdio, segur.