Ir al contenido principal

Tornem a finals d'agost



Per fi podem marxar de vacances. Crec que ja ha quedat tot fet i per tant ens podem dedicar ha passar uns dies sense recordar ni el propi nom. No ordinador, ni papers per escriure, ni telèfon. Llegir, caminar, escoltar i olorar el riu i les muntanyes. Aquesta és la manera que entenem com descans. Els viatges els farem en una altra època. Pensem tornar i ho farem amb uns objectius molt concrets i determinants respecte la vida professional. El programa de ràdio i el diari seran prioritaris enfront de qualsevol altra cosa. Encara no tenim el nom, admetem sugerències, però tornarem a produir un nou espectacle radiofònic. A la millor alguns de vosaltres que visiteu el blog també sereu protagonistes.

Comentarios

Anabel ha dicho que…
Jo continuu pensant en el nom, però les idees han marxat de vacances també, crec. Vigilo el poble, pels que gaudiu d'aquests indrets tan macos.

petonets, familia.
1 de agosto de 2007 a las 23:06
Víctor Guerrero ha dicho que…
A quines pàgines va a parar un quan està avorrit! Apa doncs, fins al setembre... Jo ja tinc nom per al meu programa.
6 de agosto de 2007 a las 9:33
Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Independentisme: de dretes o d’esquerres?

Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...
Publicar un comentario
Leer más

OPERACIO “IL GATTOPARDO” (article del professor Gil-Manuel Hernàndez i Martí)

L'article és llarg però val molt la pena doncs explica com són i com seran les coses OPERACIO “IL GATTOPARDO” Gil-Manuel Hernàndez i Martí * Ja fa uns mesos que l'operació s'ha iniciat, i està donant els seus fruits. Quan les oligarquies espanyoles començaren a ser conscients que el Partido Popular, que havia sigut el seu principal gestor polític, començava a fer una insuportable olor de putrefacció, van decidir que ja estava bé de jugar amb foc i que calia buscar una solució. És cert que, en principi, la fórmula de la gran coalició PP-PSOE, la seua variant d'un govern de "concentració nacional", o fins i tot la temptació d'un govern "tecnòcrata", podrien utilitzar-se per a reorientar les coses i "salvar" Espanya d'una nova "hidra roja", vist l'estat d'indignació existent i la lamentable situació social de la major part de la ciutadania. L'eslògan de la "regeneració democràtica" serviria per a tap...
Publicar un comentario
Leer más

Ciutadans i Alternatius

L’any 1980 vaig decidir que tenia capacitat i ganes de participar en aquella nova forma de viure que en deien Democràcia. Fins llavors tan sols sabia que era una paraula grega fruit d’una manera d’organitzar-se per governar (ordenar, distribuir, endreçar) les ciutats. Ho tenien els francesos, anglesos, alemanys, americans, italians, suecs, etc, etc... Era la pera. Més ben dit la repera, la ostia, el "no va más". Ho havíem vist al cinema a Perpignan, al Salut les Copins, Sport Auto, Paris Match i fins i tot al Burda. Però allò no era res comparat amb la realitat del que la democràcia representava. Allò era la forma de veure com en altres llocs la gent era més lliure. Per cert en aquella època jo debia ser un ciutadà i un alternatiu. Doncs com deia al principi, aquell ciutadà alternatiu va decidir afiliar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya. Fins avui. El meu partit te la responsabilitat de governar a Espanya, Catalunya i molts pobles i ciutats. També a la meva, Barberà ...
Publicar un comentario
Leer más