Ir al contenido principal

Chico conoce Chica

Chico conoce chica en Alicante, chico vive en una pensión en Madrid, chica vive con sus padres y estudia en la universidad. Chico va al servicio militar y por teléfono le manifiesta a chica que cuando vuelva se casan. Chica se asusta y frena situación y deciden darse un tiempo. Chico se marcha a Barcelona y chica se queda en Madrid y acaba casandose con ....otro chico anterior al Chico que esta en stand bay. Chico se casa en Barcelona con otra chica. Pasan treinta años y chico está separado y libre desde hace 6 años y decide felicitar a chica. Chica esta viuda desde hace 8 años y recibe felicitación entusiasmada. Chico se encuentra con Chica después de 30 años y vuelven a iniciar relación. No es un guión para una novela ni para una obra de teatro, ni tan siquiera para un programa de radio. Es un hecho real Chico se llama Ramón y vive en Barberà y Chica se llama Lourdes y vive en Majadahonda. Solo por cosas como esta vale la pena relacionarse y vivir. Hoy hemos cenado juntos y puedo deciros que el amor no tiene edad y existe.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Independentisme: de dretes o d’esquerres?

Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...

Oe Oe Oe.....

Millor quasi bé impossible. Més programació pròpia que ningú, fins i tot la totpoderosa Ràdio Sabadell no fa tantes hores com nosaltres. L'equip, perdó la gent, perdó el grup, perdó la família, perdó..... la realitat és que es fà difícil tribar el nom pertinent per definir el que som. Hi haurà justícia al respecte? Algún dia se’ns donarà un copet a l'esquena i ens ho diran que som "collonuts". Potser no cal, només que es tingui en compte a la gent, a les persones, a tot el que es fà a canvi de molt poca cosa. Tres dies de feina que s'han passat molt bé.

Tornem a finals d'agost

Per fi podem marxar de vacances. Crec que ja ha quedat tot fet i per tant ens podem dedicar ha passar uns dies sense recordar ni el propi nom. No ordinador, ni papers per escriure, ni telèfon. Llegir, caminar, escoltar i olorar el riu i les muntanyes. Aquesta és la manera que entenem com descans. Els viatges els farem en una altra època. Pensem tornar i ho farem amb uns objectius molt concrets i determinants respecte la vida professional. El programa de ràdio i el diari seran prioritaris enfront de qualsevol altra cosa. Encara no tenim el nom, admetem sugerències, però tornarem a produir un nou espectacle radiofònic. A la millor alguns de vosaltres que visiteu el blog també sereu protagonistes.