Ir al contenido principal

Charly no era tu turno


Avui ha mort un periodista. Cada dia en queden menys tot i que hi ha una universitat que cada any treu una fornada nova de persones que creuen que poden anar a exercir aquesta divina professió. Com ell cap.
Carlos Llamas hablaba sólo para mí. Era grande por su voz, su seguridad, su credibilidad, su capacidad de trabajo, su vehemencia y su intervencionismo en todos y cada uno de los temas que trataba en su programa. No quería ser neutral, vaya rollo la neutralidad, siempre era arte y parte. Hoy he llorado por ti y no te conocía. Hoy he llorado por mi profesor de radio en esa asignatura en la que en el último examen he tenido una muy buena nota gracias a la universidad a distancia llamada Cadena SER. Hoy he decidido que de mi vida laboral sólo me interesa la profesión de periodista, hacer radio, hacer diario, lo demás que lo hagan aquellos que tienen el título universitario y en el fondo se aburren explicando y investigando noticias. Cómo os quiero a todos los que me acompañáis en el micrófono por que os gusta. Cómo odio a los que lo hacen por profesión como si fuese ir a la fábrica. Hoy ha muerto mi maestro y he llorado por quedarme un poco huérfano. No me dejéis solo en esta locura del micro.

Comentarios

Anabel ha dicho que…
Per sort o per desgràcia, crec que mai estaràs sol en aquesta 'locura del micrófono', que si no en lo mismo, la catàrsi funciona en quan comences a dir paraules per la cosa rara aquesta que ens agrada tindre al davant.
No ha sigut un mestre per a mí de professió, però sí de la vida. M'ha ensenyat a veure-la d'una manera més critica
petonets

Entradas populares de este blog

He deixat de....."fumar"

En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb...

Cal marcar paquet des del primer moment

Els 14 eurodiputats del PSOE van votar dimarts a Brussel•les en contra de l’elecció de Jean-Claude Juncker com a nou president de la Comissió Europea. Aquesta decisió, personal e intransferible, del nou, encara no ratificat, Secretari General, Pedro Sánchez, ha provocat un ampli recull d’articles i manifestacions en contra de la decisió. El titular més tou parla d’error i d’altres molt més agosarats ho fan de traïció. L’any 1982, quan Felipe González va accedir a la presidència del govern d’Espanya, també va prendre una primera decisió en contra de l’opinió, en aquest cas de la gran majoria de militants i votants del seu partit i José Luis Rodríguez Zapatero, va fer tornar les tropes d’Irak en contra de l’opinió de experts polítics internacionals i reconeguts articulistes. Fent un balanç de les conseqüències d’aquelles decisions a uns i altres hem de dir que la de Zapatero ha estat mes ben acollida que la de González, encara avui , els socialistes hem d’escoltar allò de ”OTAN de entrad...

GRÀCIES A TOTES I A TOTS