Ir al contenido principal

Setmana difícil


No és que faci dies que no pensem, la realitat és que hem passat una setmana complicada. No ho podem evitar la setmana dels aniversaris sempre han estat setmanes difícils i és un tema que he de comentar amb algun expert o experta. Afortunadament les aigües han tornat al ritme que calia i si puc així les mantindrem. Les reflexions respecte les coses que passen són de tristesa doncs m’he adonat que vivim en una societat que fa espectacle de quasi tot. No és possible que hi hagi periodistes que considerin noticia parlar amb el tros de carn que les imatges ens van mostrar era capaç de parlar pel mòbil i agredir una ciutadana. La carn no pot parlar, un tros de carn no té cervell i per tant no pot articular paraules. No es pot obtenir cap informació i per tant no s’ha d’anar a buscar. ¡¡¡Quina vergonya!!! A la presó si us plau i després a mans de psiquiatres per molts anys i si es possible als seus amics també doncs s’ha vist que el virus s’estén. Pel demés molt contents doncs hi ha algú que té un pis, ara virtual, però en dos o tres anys real.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Independentisme: de dretes o d’esquerres?

Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...

Oe Oe Oe.....

Millor quasi bé impossible. Més programació pròpia que ningú, fins i tot la totpoderosa Ràdio Sabadell no fa tantes hores com nosaltres. L'equip, perdó la gent, perdó el grup, perdó la família, perdó..... la realitat és que es fà difícil tribar el nom pertinent per definir el que som. Hi haurà justícia al respecte? Algún dia se’ns donarà un copet a l'esquena i ens ho diran que som "collonuts". Potser no cal, només que es tingui en compte a la gent, a les persones, a tot el que es fà a canvi de molt poca cosa. Tres dies de feina que s'han passat molt bé.

Nova temporada, nou any

Encara que l'1 de gener és l'inici d'un nou any pels que ens dediquem a la professió de comunicar, els principis i finals dels anys i temporades tenen molt a veure amb els horaris que es fan a les escoles. El dilluns 15 de setembre tot comença de nou funcionar. Una nova temporada radiofònica amb uns nous projectes de programació i l'il·lusió de fer un programa de 4'5 hores amb el suport i la col·laboració de la Nu i El company. Tal i com va dir el Xavi haurem de reinventar la ràdio. Vaig decidir que no assumiria ni un gram més de responsabilitat del que tenia i aquest estiu he decidit que així ha de ser. Les coses són de qui són i el gran error, malauradament, és tractar-les com si fossin teves. Tot i així no us perdeu la 98.1 tots els dies de dilluns a dimecres de 9 a 13'30 hores. Reinventarem la ràdio, segur.