Ir al contenido principal

És català


Fins quan tanta comèdia? Alguns ja n’estem farts i tips. A la fi li haurem de donar les gràcies, a una mena d’homínid, que s’ha fet famós per causa del seu comportament violent i la seva actitud racista en un vagó d’un tren, que entenguem el sentit de molts comentaris i perquè en alguns casos els preocupa tant el tema. Quin tema? L’agressió? Aquí l’únic que importa i preocupa és que l’homínid es diu Sergi Xavier i el tren en qüestió no és de Renfe sinó dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La més gran preocupació és que les imatges han donat la volta el món (màgic YouTube) i ara diran que Catalunya és racista. Es el mateix que passa amb el conflicte de rodalies i l’Ave. A una part de la caverna comunicativa catalana tan sols l’interessa aprofitar la situació per aconseguir més transferències. El meu dubte és justament aquest. Fa dies que em pregunto si serà veritat això de que aquí ho farem millor. Segur?. Doncs que m’expliquin el disseny de l’Eix Transversal, la C-58 fins a Manresa, la del Garraf, Vallvidrera i el que paguem de tot això. Quan aprendrem que els territoris no són per ells mateixos ni millors ni pitjors, que aquesta condició pertany a les persones i de Sergis Xaviers encara en hi ha més. Em nego rotundament a acceptar que només tornarà el sentit comú si després de les properes eleccions estatals governa el PP i si després de les catalanes governa CIU. Consolidar la democràcia també vol dir acceptar les regles del joc i la dreta sembla que no ho entén. Per cert, un altre Pujol no si us plau.

Comentarios

Entradas populares de este blog

He deixat de....."fumar"

En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb...

Cal marcar paquet des del primer moment

Els 14 eurodiputats del PSOE van votar dimarts a Brussel•les en contra de l’elecció de Jean-Claude Juncker com a nou president de la Comissió Europea. Aquesta decisió, personal e intransferible, del nou, encara no ratificat, Secretari General, Pedro Sánchez, ha provocat un ampli recull d’articles i manifestacions en contra de la decisió. El titular més tou parla d’error i d’altres molt més agosarats ho fan de traïció. L’any 1982, quan Felipe González va accedir a la presidència del govern d’Espanya, també va prendre una primera decisió en contra de l’opinió, en aquest cas de la gran majoria de militants i votants del seu partit i José Luis Rodríguez Zapatero, va fer tornar les tropes d’Irak en contra de l’opinió de experts polítics internacionals i reconeguts articulistes. Fent un balanç de les conseqüències d’aquelles decisions a uns i altres hem de dir que la de Zapatero ha estat mes ben acollida que la de González, encara avui , els socialistes hem d’escoltar allò de ”OTAN de entrad...

GRÀCIES A TOTES I A TOTS