Refundem el català i el nou vestit ja ens peta per les costures. Això han degut pensar catalanistes i altres istes més acèrrims en veure com l’icona basca, molt preuada pel catalanisme i l’independentisme de Catalunya, salva el cap i la cara de Maleni i Zapatero enfront les demandes de la resta. Fins i tot, Ridao, ha manifestat que això del Galeuscat no és més que un club de mariscades i arrossos. Seguirà Monica Terribas i TV3, en general, tractant el tema basc com si fos un vegueria catalana més? I l’altre icona, també dels mateixos col.lectius. Eliseo Climent, representant dels aferrissadíssims catalanistes i independentistes de ses Illes o del Pais Valencià, Bernat Joan, Vicens Sanchis, etc. que constantment ens donen lliçons de com ens hem de comportar envers Madrid. Climent acaba de manifestar que el català gaudeix d’una "excel·lent salut", també a València i de pas els recorda als nacionalistes i els altres d’aquí, que peca de ser massa "pessimista" i "embadalit" i en comptes de celebrar "patètiques derrotes", referint-se a la Diada nacional de l'11 de setembre, els catalans haurien de celebrar, juntament amb els valencians, "les victòries del gran rei Jaume I". Segurament Climent té raó. Després de patir la defensa increïble que va fer un taxista de Madrid, militant del PP segons em va demostrar, de Jordi Pujol crec que més que mai a Espanya el que val és allò de: “Antes independiente que socialista”
Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...
Comentarios