No es pot evitar. La vida, tossuda i implacable, busca, fins i tot penso que amb massa professionalitat, l’objectiu que es va marcar en el primer segon de la seva existència, Com de diferents serien les coses si en tot fóssim tan persistents. Aquesta setmana la vida de la Nati de casa Caset de Baro, tieta Nati, ha aconseguit el seu objectiu: la mort. Com ja empassa en els darrers temps he tornat a experimentar un bon feix de coses desconegudes. He après en un dia moltes petites coses que em pensava eren d'una altra manera i he aconseguit millorar el respecte que sentia per unes persones i també per a mi mateix. Can Mariano s'ha quedat una mica més sol.
En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb...
Comentarios