Heu sentit parlar alguna vegada de l’ou de la serp? Una pel.lícula d'Ingmar Bergman ens situa en el rovell d'aquest ou. El de la serp. Aquell en el qual s'incuben les dinàmiques d'excitació de les baixes passions, de l'odi fonamentat en la mentida, de la crispació i de la por. D'aquella mena de por que condueix a la pèrdua de capacitat de reacció d'una part de l'opinió pública, a la renúncia a l'exercici de les consciències lliures. Aquella por que impedeix la llibertat i que, canalitzada pels mateixos que l'han promogut, desemboca en el feixisme. Fan servir els recursos de sempre, confiats en què, al final, ens trobarem amb la serp. I en què alguns, o potser molts, confiaran en els encantadors de serps per tal de no prendre mal. Mentrestant, cal enredar tant com sigui possible, mentint, insultant, falsejant totes les dades de la realitat, perquè ja se sap que una mentida acaba per tornar-se una veritat a base de repetir-la moltíssimes vegades, com practicava el doctor Goebbels. Res d'això no és nou. Ho han vingut fent des de sempre. Són els hereus directes d'aquella serp. És l'extrema dreta de tota la vida. No saben fer altra cosa. No valen per a res més. Continuen sent fidels als orígens feixistes de tots els seus fundadors i procreadors que, potser per la pròpia força de la història, semblaven més moderats, més controlats, menys exageradament partidaris del terror que no pas els seus continuadors contemporanis. Però no tenen remei. Ni hi ha per on agafar-los. Tenim un problema. N'estem farts. Farts de la Conferència Episcopal Espanyola i la seva cadena COPE, del diari El Mundo, del Partit Popular. Potser serà l'hora que, des dels sectors de l'esquerra progressista, reivindiquem la necessitat –la urgència– d'una dreta no embogida, no fanatitzada, no manipuladora, no mentidera. Sí, diguem-ho clar: volem una dreta que es dediqui a defensar els interessos dels poderosos, com sempre, amb actituds civilitzades, sense irrompre de forma abrupta en la vida democràtica i sense escalfar permanentment el niu on la serp del feixisme posa els ous. Per això hem d’ajudar a que el proper congrés del PP sigui un èxit pels demòcrates com ja ho és el d’ERC, passi el que passi. I respecte les baixes passions i l’odi fonamentat en la mentida i l’utilització dels més dèbils que no s’implanti a la nostra ciutat. Correm el risc, més per ignorància i manca de capacitat, de tornar a temps passats propers poc desitjats.
Comentarios