De tot cal treure’n aprenentatge. Ahir ens varem anar a dormir amb una noticia terrible de Ripollet. Una nena de 14 anys havia estat assassinada en un descampat de la ciutat. No vull parlar dels fets doncs malauradament d’aquests se’n produeixen en tots els àmbits i de manera prou estranya. D'entrada el que menys importa és si s'ha produït a Ripollet, Sabadell, Barberà, Tiana o Dos Hermanas. Els que hem seguit el cas pels mitjans nacionals i estatals se'ns ha posat la pell de gallina de veure com tracten el tema des d'aquests mitjans. La imatge que es fa córrer de Ripollet és terrible per falsa i per negativa. Ripollet sembla aquests dies una població molt semblant al Bronx americà. No en tenen prou alguns corresponsals amb els fet sinó que a més cal afegir-hi més dramatisme. La marginalitat sempre ha estat un bon producte per vendre, ja només ens cal que fossin d’alguna ètnia o procedents de la immigració. Jo he passat vergonya aliena professional. Molta indignació, però al mateix temps, una situació que ha de fer pensar i molt als polítics locals. Ho he dit moltes vegades el que no expliquen els mitjans de proximitat, públics o privats, tan és, no ho explicarà ningú i quan parlin de les nostres poblacions mai ho faran en positiu. Com es diu “ a la pruebas me remito”. La Revista de Ripollet que és crítica amb el govern local mai tractarà així de malament a la ciutat. Per aquest motiu i d’altres semblants cal reclamar més respecte pels mitjans de comunicació locals i si a més són públics, respecte i mitjans.
Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...
Comentarios