He llegit aquests dies "Oda Inacabada" de Pasqual Maragall i a més de passar-ho molt bé us el recomano. A mi personalment, en una gran part, m'ha semblat que prenia un cafè amb l'autor del llibre. De fet alguna vegada havia tingut aquest plaer. Més que un cafè sol, un cafè després d'un sopar, amb els companys d'Emprius. Tot el "Timbaler del Bruch" mediàtica que tenim a casa nostra, encapçalat pels mitjans del grup Godo, han estat aquests dies destacant del llibre, per sobre de qualsevol altra cosa, els enfrontaments de Pasqual Maragall amb el seu propi partit i la veritat és que no diu res de nou. Res que no sapiguem tots els que hem seguit la política catalana i el PSC d'aprop. Els enfrontaments del Pasqual alcalde amb els capitans barcelonins eren vox populi, el triomf dels capitans del PSC a Sitges i l'arribada al poder dels homes més destacats, aparell quasi bé tots, del Baix Llobregat tampoc és cap novetat i per tant el treball lent i constant de tots ells per situar al líder d'aquest territori al lloc més prominent era qüestió de temps. No passa res que no passi a totes les organitzacions públiques i privades, quan hi ha més d'un que vol manar. Jo del llibre em quedo amb la seva visió de Catalunya com a país i de Catalunya com a nació dins d'una Espanya plural i federal. Em quedo amb detalls com el d'utilitzar El cant de la senyera com a himne(enalteix) i no Els segadors(amenaça). Em quedo amb l'advertència de si les nostres empreses no són més competitives i ambicioses. Si les continuem venen a fora quan la família que les va crear se'n cansa i es retira amb els calés de la venda, a les reunions d'empresaris només hi veurem directius de grans empreses i el país, econòmicament ja no serà nostre. Finalment em quedo amb tota la misèria com a ser humà que traspua del comportament de Jordi Pujol envers totes aquelles persones que li podien fer ombra. Jo ja ho sabia, m'ho va advertir Romà Planas, l'hi havia dit Josep Tarradellas i ell ho havia comprovat. Pasqual has estat molt suau en el teu llibre. Ni en Pujol ni la seva família s'ho mereixen. Finalment també em quedo amb l'Europa d'en Pasqual.
Comentarios