El paper que els partits polítics, tots, reserven, en els darrers anys, als seus militants mereix, si més no, un reflexió. Aquesta setmana ens ha colpit especialment la noticia de la condemna i posterior destitució o dimissió com a regidor d’un polític local de Badia. Aquesta era la seva segona legislatura com a regidor i va ser convidat a incorporar-se com a independent en la legislatura anterior, a les llistes socialistes i posteriorment va tramitar la seva militància al PSC. Primer va ser càrrec electe i després militant. Segur que la majoria de militants dels partits polítics pensen que el procés ha de ser a l’inrevés, primer la militància i després la possibilitat de ser càrrec electe. La convivència, l’aprenentatge i la feina de picar pedra també serveixen per modular ideologies, coneixences i decepcions. Segurament el nombre de vots que es creu poden aportar algunes persones són la millor tarja de presentació o el currículum més atractiu a l’hora de decidir qui ha d’acompanyar al cap de llista triat pel partit. Altres cops es pensa que aquesta és la millor manera d’obrir-se a la societat per guanyar adeptes entre els que pensen que els militants sempre són polítics de professió i els altres no. La nostra comarca té massa exemples del que són capaços de fer els independents que entren als partits per la teulada i malauradament o seguirem veient.
En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb...
Comentarios