Ir al contenido principal

Europa


Ja som en plena campanya electoral,el proper set de juny hauríem d’anar a votar un altre cop i val a dir que els que pretenen ser els nostres representants cada cop ens ho posen més difícil. Fent un anàlisi de les propostes que ens fan els diferents partits polítics que es presenten es pot cloure que això d’Europa no interessa a ningú i que els diferents partits utilitzen els escons del Parlament Europeu com a cementiri d’elefants o premi final de carrera. Algú em pot dir que tant ERC com CIU han fet l’esforç de presentar dos candidats nous. La veritat és que són candidats però no nous i pel que fa a la seva manera de pensar no hi ha massa diferència, si els escoltes arriba un moment que no saps qui representa a CIU i q ui representa a ERC. Com feien els bessons es poden fer passar l’un per l’altre als exàmens. Potser ja és això el que es pretén. Els socialistes catalans i espanyols han hagut d’utilitzar un escletxa legal per que a Catalunya no hi surti la candidata espanyola, poc seriós tot plegat. Perquè no repeteix Josep Borrell al capdavant? Veient això, i que l’extrema dreta és cada cop més nombrosa en el Parlament, Europa em sembla cada cop més una cosa poc concreta i, sobre tot, poc útil. Que no ens haguem de lamentar en el futur d’aquesta despreocupació actual. A pesar de tot el que pugui passar no serà per culpa meva, encara que faci molt sol i molta calor, anirem a votar.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Independentisme: de dretes o d’esquerres?

Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...

Oe Oe Oe.....

Millor quasi bé impossible. Més programació pròpia que ningú, fins i tot la totpoderosa Ràdio Sabadell no fa tantes hores com nosaltres. L'equip, perdó la gent, perdó el grup, perdó la família, perdó..... la realitat és que es fà difícil tribar el nom pertinent per definir el que som. Hi haurà justícia al respecte? Algún dia se’ns donarà un copet a l'esquena i ens ho diran que som "collonuts". Potser no cal, només que es tingui en compte a la gent, a les persones, a tot el que es fà a canvi de molt poca cosa. Tres dies de feina que s'han passat molt bé.

Tornem a finals d'agost

Per fi podem marxar de vacances. Crec que ja ha quedat tot fet i per tant ens podem dedicar ha passar uns dies sense recordar ni el propi nom. No ordinador, ni papers per escriure, ni telèfon. Llegir, caminar, escoltar i olorar el riu i les muntanyes. Aquesta és la manera que entenem com descans. Els viatges els farem en una altra època. Pensem tornar i ho farem amb uns objectius molt concrets i determinants respecte la vida professional. El programa de ràdio i el diari seran prioritaris enfront de qualsevol altra cosa. Encara no tenim el nom, admetem sugerències, però tornarem a produir un nou espectacle radiofònic. A la millor alguns de vosaltres que visiteu el blog també sereu protagonistes.