Comissió

No m’han agradat mai les comissions, ni les d’investigació, ni les de representació, ni tan sols les econòmiques com a fruit d’una venda. Només serveixen per entretenir al personal, les econòmiques també, doncs el que et donen com a comissió, misèria, t’ho treuen del salari fix. Aquests dies, al Parlament de Catalunya, n’estan celebrant una, la corresponent al foc dels boscos d’Horta de Sant Joan en el que van morir cinc bombers, membres del cos especial contra incendis de Lleida. La comissió no l’han demanat les famílies dels bombers morts, l’han demanada els grups polítics de l’oposició encapçalats per CiU, tot i que Artur Mas havia manifestat que ell mai demanaria la creació d’una comissió d’investigació. La feina que reclamen les famílies l’està fent la jove jutgessa de Gandesa que ha fet un treball extraordinari i ha aconseguit demostrar que el foc va ser intencionat i ja té als autors a la presó. Ja ha quedat clar que el conseller Baltasar no ha estat ràpid en rectificar la seva primera manifestació, ja ha quedat clar que les conselleries d’ICV no han estat despertes i per tant ja han quedat prou clares les responsabilitats polítiques (Baltasar i Saura). Doncs a que treu cap que els caps dels bombers hagin de passar el calvari d’haver de respondre les preguntes insidioses amb estils apresos a les series televisives dels diputats dels diferents partits? Què passarà si es demostra que algun d’aquests caps es va equivocar? Es quedarà sense feina? Sense els cinc companys i a més sense feina? Tot i que el Parlament és sobirà i té tot el dret en esbrinar la veritat, també entenc els estirabots d’alguns dels bombers que han passat per la comissió. De veritat no les entenc les comissions, prefereixo les instruccions judicials, al menys les preguntes les fan professionals.