La nevada d’aquest 8 de març ha estat un fet excepcional dins de la normalitat, i, sense dubte, passarà a la història de la memòria popular. Milers de persones han vist trastocada la seva vida durant unes hores, però passada la tempesta la normalitat s’ha anat assolint amb relativa rapidesa i tot acabarà quedant en una anècdota per explicar als néts. Però de totes les coses en cal treure les conseqüències pertinents i no tan sols les que són fruit de l’emprenyada instantània. Les greus deficiències produïdes, novament, en el servei de subministrament d’electricitat ens han de menar a una reflexió col•lectiva i en profunditat. L’any 1998, amb el senyor José Mª Aznar a la Moncloa i amb el suport de CIU (era la legislatura del “Pujol enano habla castellano”) es van privatitzar la gran majoria d’empreses que oferien serveis públics de primera necessitat (electricitat, telefonia, etc). Aquella decisió que va ser molt criticada per l’oposició respecte de qui rebia les empreses (amics de pupitre del líder popular) no va patir el rebuig pertinent respecte del que ha estat més important, hem deixat en mans privades els subministres indispensables per a les famílies. Ara encara és pitjor. Pel que fa a la electricitat els responsables son Red Eléctrica de España SA (REESA) i Enel-Endesa. Els seus centres de decisió són lluny de Catalunya. A Madrid, en el cas de la primera, i a Roma, en el cas de la segona. Creieu que Fulvio Conti, conseller delegat d’Enel, ha deixat de dormir perquè 200.000 abonats de Catalunya s’han quedat sense electricitat a causa d’una nevada? Ara s’hauran de fer les coses d’una altra manera, hem de crear empreses catalanes que facin aquesta feina doncs l’altra mesura és despertar l’esperit de Miterrand i nacionalitzar-ho tot una altra vegada.
Comentarios