Ara que ja sabem quin dia haurem d’anar a votar és el moment de fer debats de veritat. Ara ja podem parlar de com es gastaran els euros de tots, uns i altres, ara ja podrem parlar de quin futur volen per aquest país, uns i altres,ara ja s’ha acabat fer volar coloms i és l’hora de fer balanç. O potser no. Potser és tot un miratge i ara és l’hora de qui la diu més grossa; oi senyor Tremosa? També sembla que és l’hora, almenys ho pensava, de la renovació i la nova gent. Con diuen alguns la gent jove, les noves fornades. Havia sentit a parlar de la Laia Bonet i d'altres, a can PSC i a la resa de partits un discrus semblant. CIU podia aprofitar per fer una mica de neteja i tots aquells que tard o d'hora hauran d'anar al jutjat a declarar els podien deixar a casa. De cop apareix Celestino Corbacho i fins i tot Josep Borrell i ràpidament em vaig fer a l’idea que aquests eren les promeses polítiques del futur i els que ens aportarien noves idees. No cal fer escarafalls, el candidat a Europa del PSC és, encara, Raimon Obiols amb 70 anys, doncs també poden ser el futur de Catalunya, Corbacho i Borrell. Però a CIU i ERC passa el mateix i a la resta doncs ho sembla. Bé ja ho veieu unes eleccions a un país que no sap on és i no sap on va i quasi bé ningú li diu gran cosa. Potser és allò de tenir el que ens mereixem. La polèmica que s’ha encetat sobre la coincidència amb el Barça-Madrid també és una mostra més del país petit que som i malauradament seguirem sent.
Comentarios