PACIFICS I VIOLENTS

He vist que el meu comentari i les coses que he manifestat han creat debat. No està gens malament doncs el facebook és un espai tan obert i pot esser tan assembleari com la plaça de la Vila. No m’interessa debatre si els fets són d’una manera o d’una altra. Jo parlo del que he vist i sobretot del que he escoltat. Ja de bon matí una colla de missatges enregistrats per convocar la gent on es parla de qui ha guanyat les eleccions i és respon que els de sempre. Jo que soc un dels 12.00o que varem anar a votar em sento molt malament quan algú minimitza aquest fet, per cert una altra manera de fer un assemblea en la que es pot dir el que es vol, l’exercici d’anar a votar, i pretén dir-nos que ens hem equivocat. Quina manca de respecte als veïns i veïnes(12.000) que tant es posen a la boca. Però al marge d’aquesta qüestió, personal, el demés anava pel camí previst. Escridassada als polítics a l’hora d’entrar i termòmetre de crits i soroll en funció del color d’aquets. Aplaudiments per aquells que fa quatre dies en l’assemblea de les votacions el seu discurs no va quallar. Doncs ens indignem i escridassem als altres. Una bona colla de partidaris i simpatitzants coneguts d’EUiA eren allà atiant el foc de la rancúnia, la rancúnia de fa molts anys i que volen reeixir. El tema no s’espatlla per un pare i un fill, el tema s’espatlla per la violència extrema dels pacífics. La violència no és només l’agressió física, és violència i majoritàriament de la pitjor espècie la violència verbal ( insults greus a l’alcaldessa i regidors i regidores) violència d’intimidació (no deixar passar un pare amb un fill) i quan algú et crida i et pita i et toca un tambor a menys d’un metre de distància. I jo que l’any 1974 vaig ser detingut i vaig passar un parell de nits al soterrani de la Via Layetana i vaig rebre crits, insults i amenaces a menys d’un metre de distancia, a més d’algun cop que altre, i que això m’ho feia la policia d’uniforme i de paisà feixista del dictador Franco, puc dir i repeteixo en veu alta que el comportament , no de tots, d’alguns, a la porta de l’OAC aquest mati de dissabte 11 de juny, ha estat feixista. I els insults que jo he rebut, sense donar-me l’oportunitat de dialogar ni explicar-me, també els considero feixistes. Aprofito per dir el que potser no podré dir en lloc més. Molt malament els electes de PCPB, PP, CIU i sobretot EUiA. Avui haurien d’haver consensuat la sortida tots junts per la porta de l’OAC, TOTS JUNTS doncs el que s’estava qüestionant era l’assemblea, de tots els ciutadans, del diumenge 22 de maig. Un total de 12.000 barberencs i barberenques varem participar en aquesta assemblea i varen decidir que les 21 persones que avui han estat escridassades fossin els nostres representants durant quatre anys i aquests 21, lliurament, han decidit que Ana del Frago sigui l’Alcaldessa de Barberà del Vallès. Aquest sistema només es pot canviar de dues maneres, a traves del sistema o amb la violència. Avui m’ha semblat que alguns ja els aniria bé fer-ho d’aquesta manera. Quina decepció. Quina pena. No em pensava pas que el moviment dels indignats a Barberà fos la plataforma d’expressió de les rancúnies locals i dels retrets locals, jo pensava que era quelcom més seriós i que valia la penar escoltar-los. Seguiré acampant a Av. Generalitat i des de aquest punt intentaré que les coses es facin d’una altra manera. Varem, la gent de la meva generació, patir i treballar de valent per aconseguir poder votar i escollir els nostres representants per què ara vingui algú a dir-me que quan vaig a votar no se el que faig que les coses les he de canviar fent cordó i escridassant i intimidant a aquells que 12.000 veïns i veïnes han triat. No és així companys, no és així. Avui he vist el NO-DO i els feixistes de falange i Fuerza Nueva a la plaça de la Vila, tot i que anaven disfressats de demòcrates i progressistes, els he reconegut.