Ir al contenido principal

El temps sempre diu la veritat

Mai oblidaré aquest dia i molt menys l'endemà. Els diputats socialistes entraven al Parlament i la gent allà concentrada els insultava i els hi deia "botiflers" Les companyes i companys que varem anar a donar suport a Raimón Obiols, Lluís Armet, Rosa Barenys, Josep M. Bricall, Carlos Cigarrán, Higini Clotas, Joan Ganyet, Rafa Madueño, Marta Mata, Isidre Molas, Quim i Manel Nadal, Santi Riera, Josep M. Sala, Antoni Santiburcio, Xavier Soto, Antoni Siurana i sobretot un del meus mestres i una de les persones que més trobo a faltar en aquests moments l'estimat ROMÀ PLANAS. Fins i tot, plovia una mica, varem aturar algun cop de paraigües amb destinació contra algun dels companys socialistes. Segur que la Marta Moreno ho recorda perfectament. El "govern de Madrid ha fet una jugada indigna" va dir Pujol. Jo tenia parents en llocs de responsabilitat a Banca Catalana i sabia que la jugada indigna la havia fet ell. Allà va començar el principi del fi d'un país extraordinari i admirat que s'ha transformat en un país enfrontat i petit. Si la justícia es capaç i té el coratge de esbrinar-ho tot passarem vergonya aliena i sortirem d'aquesta situació molt dèbils i en mans d'un altre nacionalisme, en aquest cas l'espanyol, molt pitjor que el que hem patit en els darrers 30 anys a Catalunya.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Independentisme: de dretes o d’esquerres?

Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...

Oe Oe Oe.....

Millor quasi bé impossible. Més programació pròpia que ningú, fins i tot la totpoderosa Ràdio Sabadell no fa tantes hores com nosaltres. L'equip, perdó la gent, perdó el grup, perdó la família, perdó..... la realitat és que es fà difícil tribar el nom pertinent per definir el que som. Hi haurà justícia al respecte? Algún dia se’ns donarà un copet a l'esquena i ens ho diran que som "collonuts". Potser no cal, només que es tingui en compte a la gent, a les persones, a tot el que es fà a canvi de molt poca cosa. Tres dies de feina que s'han passat molt bé.

Nova temporada, nou any

Encara que l'1 de gener és l'inici d'un nou any pels que ens dediquem a la professió de comunicar, els principis i finals dels anys i temporades tenen molt a veure amb els horaris que es fan a les escoles. El dilluns 15 de setembre tot comença de nou funcionar. Una nova temporada radiofònica amb uns nous projectes de programació i l'il·lusió de fer un programa de 4'5 hores amb el suport i la col·laboració de la Nu i El company. Tal i com va dir el Xavi haurem de reinventar la ràdio. Vaig decidir que no assumiria ni un gram més de responsabilitat del que tenia i aquest estiu he decidit que així ha de ser. Les coses són de qui són i el gran error, malauradament, és tractar-les com si fossin teves. Tot i així no us perdeu la 98.1 tots els dies de dilluns a dimecres de 9 a 13'30 hores. Reinventarem la ràdio, segur.