Ir al contenido principal

Benvinguts a MATAR L'ARANYA

Serà el proper dimecres 12 de setembre a les 11 del matí i sembla com si ho féssim per primera vegada. Tants anys essent l'ideòloga del Gairebé i ara haurem de matar una pobra aranya que de ben segur no ens ha fet res.
Aquest passat dissabte hem dinat als horts amb la colla. Ha estat un bon dia.
Com s’aprèn d’uns i d’altres, tots t’ensenyen com són les coses i els errors que comets. Després en la soledat de casa comentem amb ell que hem d’actuar de manera diferent, que hi ha guerres que ja no són nostres, i seguir caminant de la millor manera possible. Per això els objectius d’aquest curs són molt clars i definits: l’aranya i el diari. Ens han de fer feliços. Recordem que la vida i els fets col·loca a cadascú al seu lloc.
Quina llàstima i quina pena aquella gent que no se senten mereixedors del que tenen o han aconseguit i es passin el dia recordant a tothom els seus mèrits que segons com també són demèrits.

Comentarios

Anabel ha dicho que…
Intentaré escoltar aquesta nova temporada, ja saps que quan puc et sóc fidel oïdora. Segur que els objectius s'assoleixen perfectament (o imperfectament ;D)
Petonets
Víctor Guerrero ha dicho que…
Fa goig la graella de la nova temporada, eh?

Entradas populares de este blog

Independentisme: de dretes o d’esquerres?

Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...

Oe Oe Oe.....

Millor quasi bé impossible. Més programació pròpia que ningú, fins i tot la totpoderosa Ràdio Sabadell no fa tantes hores com nosaltres. L'equip, perdó la gent, perdó el grup, perdó la família, perdó..... la realitat és que es fà difícil tribar el nom pertinent per definir el que som. Hi haurà justícia al respecte? Algún dia se’ns donarà un copet a l'esquena i ens ho diran que som "collonuts". Potser no cal, només que es tingui en compte a la gent, a les persones, a tot el que es fà a canvi de molt poca cosa. Tres dies de feina que s'han passat molt bé.

Tornem a finals d'agost

Per fi podem marxar de vacances. Crec que ja ha quedat tot fet i per tant ens podem dedicar ha passar uns dies sense recordar ni el propi nom. No ordinador, ni papers per escriure, ni telèfon. Llegir, caminar, escoltar i olorar el riu i les muntanyes. Aquesta és la manera que entenem com descans. Els viatges els farem en una altra època. Pensem tornar i ho farem amb uns objectius molt concrets i determinants respecte la vida professional. El programa de ràdio i el diari seran prioritaris enfront de qualsevol altra cosa. Encara no tenim el nom, admetem sugerències, però tornarem a produir un nou espectacle radiofònic. A la millor alguns de vosaltres que visiteu el blog també sereu protagonistes.