Ir al contenido principal

Benvinguts a MATAR L'ARANYA

Serà el proper dimecres 12 de setembre a les 11 del matí i sembla com si ho féssim per primera vegada. Tants anys essent l'ideòloga del Gairebé i ara haurem de matar una pobra aranya que de ben segur no ens ha fet res.
Aquest passat dissabte hem dinat als horts amb la colla. Ha estat un bon dia.
Com s’aprèn d’uns i d’altres, tots t’ensenyen com són les coses i els errors que comets. Després en la soledat de casa comentem amb ell que hem d’actuar de manera diferent, que hi ha guerres que ja no són nostres, i seguir caminant de la millor manera possible. Per això els objectius d’aquest curs són molt clars i definits: l’aranya i el diari. Ens han de fer feliços. Recordem que la vida i els fets col·loca a cadascú al seu lloc.
Quina llàstima i quina pena aquella gent que no se senten mereixedors del que tenen o han aconseguit i es passin el dia recordant a tothom els seus mèrits que segons com també són demèrits.

Comentarios

Anabel ha dicho que…
Intentaré escoltar aquesta nova temporada, ja saps que quan puc et sóc fidel oïdora. Segur que els objectius s'assoleixen perfectament (o imperfectament ;D)
Petonets
Víctor Guerrero ha dicho que…
Fa goig la graella de la nova temporada, eh?

Entradas populares de este blog

Independentisme: de dretes o d’esquerres?

Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...

OPERACIO “IL GATTOPARDO” (article del professor Gil-Manuel Hernàndez i Martí)

L'article és llarg però val molt la pena doncs explica com són i com seran les coses OPERACIO “IL GATTOPARDO” Gil-Manuel Hernàndez i Martí * Ja fa uns mesos que l'operació s'ha iniciat, i està donant els seus fruits. Quan les oligarquies espanyoles començaren a ser conscients que el Partido Popular, que havia sigut el seu principal gestor polític, començava a fer una insuportable olor de putrefacció, van decidir que ja estava bé de jugar amb foc i que calia buscar una solució. És cert que, en principi, la fórmula de la gran coalició PP-PSOE, la seua variant d'un govern de "concentració nacional", o fins i tot la temptació d'un govern "tecnòcrata", podrien utilitzar-se per a reorientar les coses i "salvar" Espanya d'una nova "hidra roja", vist l'estat d'indignació existent i la lamentable situació social de la major part de la ciutadania. L'eslògan de la "regeneració democràtica" serviria per a tap...

Ciutadans i Alternatius

L’any 1980 vaig decidir que tenia capacitat i ganes de participar en aquella nova forma de viure que en deien Democràcia. Fins llavors tan sols sabia que era una paraula grega fruit d’una manera d’organitzar-se per governar (ordenar, distribuir, endreçar) les ciutats. Ho tenien els francesos, anglesos, alemanys, americans, italians, suecs, etc, etc... Era la pera. Més ben dit la repera, la ostia, el "no va más". Ho havíem vist al cinema a Perpignan, al Salut les Copins, Sport Auto, Paris Match i fins i tot al Burda. Però allò no era res comparat amb la realitat del que la democràcia representava. Allò era la forma de veure com en altres llocs la gent era més lliure. Per cert en aquella època jo debia ser un ciutadà i un alternatiu. Doncs com deia al principi, aquell ciutadà alternatiu va decidir afiliar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya. Fins avui. El meu partit te la responsabilitat de governar a Espanya, Catalunya i molts pobles i ciutats. També a la meva, Barberà ...