De quina manera tan bèstia ens deixem influir per el bombardeig de noticies respecte la situació econòmica. Jo recordo altres crisis i mai m'he sentit tan afectat, personalment, com en aquesta. Es cert que la situació és complicada i pot ser-ho encara més però potser una manera de superar la situació de la millor manera no és escoltar i llegir cada dia l'Apocalypsis de Sant Joan.Però el pitjor de tot és que aquesta setmana he pogut comprovar a on pot arribar l'egoisme de les persones i la gent. Com es pot sentir feliç algú amb les desgracies dels altres? Com algú que ha patit una ferida de mort encara és capaç de gaudir amb els mals aliens i el que és pitjor d'altres que no t'han fet cap mal? Aquesta setmana he conegut la maldat molt propera. Mai acabaré de sorprendrem.
En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb...
Comentarios
petons