chamairac

Per fi podem marxar de vacances. Crec que ja ha quedat tot fet i per tant ens podem dedicar ha passar uns dies sense recordar ni el propi nom. No ordinador, ni papers per escriure, ni telèfon. Llegir, caminar, escoltar i olorar el riu i les muntanyes. Aquesta és la manera que entenem com descans. Els viatges els farem en una altra època. Pensem tornar i ho farem amb uns objectius molt concrets i determinants respecte la vida professional. El programa de ràdio i el diari seran prioritaris enfront de qualsevol altra cosa. Encara no tenim el nom, admetem sugerències, però tornarem a produir un nou espectacle radiofònic. A la millor alguns de vosaltres que visiteu el blog també sereu protagonistes.

No es poden queixar. Passa el que ha de passar i encara poden estar contents. Després ens vindran amb històries i pensaments filosòfics de la vora del foc que s’aproparan més als contes dels Germans Grimm que a la realitat. És veritat que la responsabilitat de l’apagada de Barcelona no la tenen de manera directa ni les administracions públiques ni, per tant, els polítics, és ben cert que en una societat en que el capitalisme ha triomfat no es pot mantenir sota l’aixopluc de l’estat moltes coses que s’han de gestionar des de la iniciativa privada en benefici de tots. Però quan hi ha un accident ( en la seva accepció de succés imprevist, no esperat) són justament les administracions públiques, ara si els politics, els que han de donar una resposta immediata per transformar en normal la situació. Per tant el que haurien d’haver fet des de els estaments pertinents és aportar solucions i si aquí no es tenen es van a buscar on sigui i amb total rapidesa. Després, sense despentinar-se, arreme...

Potser portàvem tanta embranzida que ens vam passar tres pobles, però la realitat es que fa 12 anys que anem enrere. No és un qüestió d’ideologia de qui mana, és un tema de societat. És la societat la que globalment i majoritàriament va enrere. Som una colla de reaccionaris. Volem civisme i apliquem disciplina, volem seguretat i apliquem prohibicions. Cada cop hi ha més coses que no es poden fer. Cada cop la vida uniformada, la vida dels camins marcats i assenyalats és la que tothom ha de fer. A qui no segueix aquest ordre se’l bateja ràpid. És un antisistema. Un sistema per cert que ho aguanta tot. En molts casos, cada cop més, autèntics mediocres i fins i tot persones de dubtosa capacitat al front de pressupostos i responsabilitats molt importants. Només cal veure que han estat capaços de fer alguns per tal d’aconseguir o mantenir-se en el poder.

Ja s’ha fet la feina i a més bé. Els resultats han estat molt positius, en tot els sentits, doncs fins i tot aquells que no han anat bé pels interessos personals d’alguns també han estat bons. A la comarca del Vallès Occidental Sud, capital Sabadell, sembla com si la gent ens haguéssim trobat i entre tots haguéssim decidit que calia a cada lloc i en general a tota la comarca. Ho podem analitzar. En principi només Sentmenat no tindrà alcalde socialista, després farem un breu d’aquesta població, i ICV (no hi afegeixo EUiA voluntàriament) ha perdut les dues alcaldies que tenia, Sta. Perpetua i Cerdanyola. Convergència ha perdut Castellar que l’ha guanyant el bon amic Ignasi( quina sort que té la gent de Castellar amb aquest nou alcalde). Ha castigat, el just per posar-lo de peus a terra, a Manel Bustos a Sabadell i ha atorgat la majoria absoluta a Ana del Frago, Pepita Pedraza i José Luis Jimeno, tres persones molt diferents però amb estils semblants. Poc soroll i molta feina bona. Al Jua...

Una de les coses que més ràbia em fa de la feina de comunicar-se amb uns i altres i d’alguna modernitat és el menyspreu que mostrem per la llengua o llegues i sobretot pel vocabulari. Amb quatre paraules ho volem dir tot i no intentem expressar amb una o altra el que realment volem dir. Per exemple: és el mateix gent què persones? Jo crec que no. Sinó en aquesta campanya electoral si en la de fa quatre anys uns deien gent com tu i altres deien persones com tu. A qui es dirigien uns i altres? De fet jo diria que al mateix públic amb la diferencia que d’una manera es volia intimar i de l’altra es volia universalitzar. Sona igual en castellà que en català. Gent - Gente, crec que no. En canvi persona s’escriu i es pronuncia igual en una que en altra llengua. També es pot dir que quan es parla de persones sembla que es tingui més estima que si es parla de gent. És el mateix total ha guanyat l’alcaldessa de les persones i per tant ens podem sentir prou feliços doncs ens podem sentir respecta...

Arran de l'extensa discussió sobre el dret i el deure de votar, he estat donant-li voltes i reflexionant sobre el sentit del vot en una societat que no et serveix, una societat que ni tan sols et motiva la possibilitat de millorar-la. Em preguntava si l’abstenció no era una demostració de l’individualisme. Podríem afirmar que l’abstenció és una reacció antisocial? Pot un individu social abstenir-se per principis? No ho tinc clar, i m’imagino que les respostes són complexes. Quina ha de ser la base de la política social? Com s’ha d’organitzar aquesta societat? Si tothom s’abstingués, qui organitzaria què?. Els abstencionistes militants què proposen? Què pensen de les persones que opten a presentar-se? Tenen alguna esperança de futur? Compten que algú o altre estarà governant, però que ells n’estaran al marge? S’han plantejat mai presentar-se a unes eleccions? Pensen el mateix d’unes eleccions sindicals,escolars o de l’associació a què pertanyen, si és que en pertanyen a cap. No tinc...

No es nada facil poder ser un ciudadano normal ejerciendo segun que profesión. Un representante del textil, un maquinista de Renfe, un ingeniero industrial, un geografo, un abogado, un técnico en.... empleado de una gran empresa electrica, un espec..., no un tecnico en... no, un ...., bueno él y una maestra pueden permitirse el lujo de ejercer su profesión con toda naturalidad, incluso alguno luciendo palmito y independencia económica por ejercer su profesión a cambio de un sueldo, sueldazo, que dejaría boquiabiertos a la mayoría de mortales, en una empresa, ahora, antes monopolio y de titularidad pública. Muchas veces te dan, perdón pretenden darte grandes lecciones de ética y honestidad. No es lo mismo. Pedir quince dias de vacaciones sin sueldo para dedicarte a otro tema es muy honesto. Pedir quince días sin sueldo para dedicarte a otra cosa en el mes de mayo a la puerta de final de curso siendo profesor es poco ético. Bien todos estos ejemplares de ciudadanos pueden ejercer con lib...