chamairac

Apostar por la alta velocidad es política. Recortar en lo público es política. Despidos y ERE's en RENFE es política. Insinuar como una rata que detras del descarrilamiento estaba ETA o Resistencia Galega es política. Que el tramo de la vía en el que el tren ha descarrilado fuera construido por una empresa que ha hecho donaciones en B al Partido Popular y aparece en los papeles de Bárcenas es política. Que se haya reducido en un 70% el gasto en RENFE destinado a mantenimiento es política. Que se penalice económicamente a los conductores de AVE que llegan tarde (o tengan primas por llegar antes que es lo mismo) también es política. Que el presidente del gobierno copie y pegue un comunicado del terremoto en China, mucho me temo que si, también es política. Que los mismos bomberos en huelga la interrumpan para ir al rescate o los mismos médicos en paro despedidos por la Xunta Galega acudan a ayudar, también es política, de la buena además. Pero vosotros a lo vuestro. Podéis seguir p...

No és manca de vocabulari, ni tampoc error lingüístic, ho he escollit així conscientment. He escollit triar i no decidir. Ho he fet d’aquesta manera doncs les paraules també tenen importància. Per elles mateixes i per on es diuen i com es diuen. Quan fem la consulta sobre el futur del nostre País també triarem i ho farem entre votar una cosa o l’altra tot i que avui hi ha molta gent que triarà una opció no hem d’oblidar que també en hi ha molta que triarà l’altra. Cal reconèixer que els promotors del projecte ho han aconseguit, es parla i la gent està més preocupada del resultat d’aquesta votació que encara no se sap ni quan ni com es farà que pels problemes de cada dia. Fins i tot hi ha persones, conciutadans i conciutadanes nostres que veuen aquest fet amb por i això si és preocupant. Es possible que aquesta por a alguns els agradi molt doncs també a través de la por s’aconsegueixen alguns objectius i en el que ens ocupa hi ha sectors que tenen molt clar que l’objectiu que es vol a...

He vist que el meu comentari i les coses que he manifestat han creat debat. No està gens malament doncs el facebook és un espai tan obert i pot esser tan assembleari com la plaça de la Vila. No m’interessa debatre si els fets són d’una manera o d’una altra. Jo parlo del que he vist i sobretot del que he escoltat. Ja de bon matí una colla de missatges enregistrats per convocar la gent on es parla de qui ha guanyat les eleccions i és respon que els de sempre. Jo que soc un dels 12.00o que varem anar a votar em sento molt malament quan algú minimitza aquest fet, per cert una altra manera de fer un assemblea en la que es pot dir el que es vol, l’exercici d’anar a votar, i pretén dir-nos que ens hem equivocat. Quina manca de respecte als veïns i veïnes(12.000) que tant es posen a la boca. Però al marge d’aquesta qüestió, personal, el demés anava pel camí previst. Escridassada als polítics a l’hora d’entrar i termòmetre de crits i soroll en funció del color d’aquets. Aplaudiments per aquells...

Somos como esos viejos árboles batidos por el viento que azota desde el mar. Hemos perdido compañeros paisajes y esperanzas en nuestro caminar. Vamos hundiendo en las palabras las huellas de los labios para poder besar tiempos futuros y anhelados, de manos contra manos izando la igualdad. Somos como la humilde adoba que cubre contra el tiempo la sombra del hogar. Hemos perdido nuestra historia canciones y caminos en duro batallar. Vamos a echar nuevas raíces por campos y veredas, para poder andar tiempos que traigan en su entraña esa gran utopía que es la fraternidad. Somos igual que nuestra tierra suaves como la arcilla duros del roquedal. Hemos atravesado el tiempo dejando en los secanos nuestra lucha total. Vamos a hacer con el futuro un canto a la esperanza y poder encontrar tiempos cubiertos con las manos los rostros y los labios que sueñan libertad. Somos como esos viejos árboles.

Ara que ja sabem quin dia haurem d’anar a votar és el moment de fer debats de veritat. Ara ja podem parlar de com es gastaran els euros de tots, uns i altres, ara ja podrem parlar de quin futur volen per aquest país, uns i altres,ara ja s’ha acabat fer volar coloms i és l’hora de fer balanç. O potser no. Potser és tot un miratge i ara és l’hora de qui la diu més grossa; oi senyor Tremosa? També sembla que és l’hora, almenys ho pensava, de la renovació i la nova gent. Con diuen alguns la gent jove, les noves fornades. Havia sentit a parlar de la Laia Bonet i d'altres, a can PSC i a la resa de partits un discrus semblant. CIU podia aprofitar per fer una mica de neteja i tots aquells que tard o d'hora hauran d'anar al jutjat a declarar els podien deixar a casa. De cop apareix Celestino Corbacho i fins i tot Josep Borrell i ràpidament em vaig fer a l’idea que aquests eren les promeses polítiques del futur i els que ens aportarien noves idees. No cal fer escarafalls, el candidat...

La sentència del Constitucional es pot analitzar de moltes maneres diferents, però la única que no cal fer és la tècnica. Ni cal ni interessa saber si han escapçat molt o poc l’Estatut aprovat al Parlament i votat per la ciutadania. L’han tocat i s’han atrevit a dictar sentència. Aquest és el fet pitjor. No anem bé si un tribunal està per sobre de la voluntat popular, això no és democràcia i per tant aquests 30 anys darrers no han servit per a res. No importa el contingut del que diuen, no s’han declarat incompetents i aquesta és la mentida d’aquest sistema. Per fi es veu que el “atado y bien atado” existeix de veritat. No era el Borbó, no eren els militars, eren els jutges i les lleis. Ens diuen una bona colla de vegades que “España es indivisible” i segueixen, tossuts, pensant que és una i la realitat, també tossuda, ens diu que ni ho és i què no ho estat mai, ni tan sols en temps del dictador. Han tingut una oportunitat única i històrica per aconseguir l’encaix definitiu del problem...