chamairac

En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb...

Tots els ajuntaments estan preparant els seus pressupostos per l’any vinent i llueixen davant la població de la seva capacitat d’estalviar. Uns ho fan millor que altres i uns són més propagandístics que altres. És força curiosa i fins i tot divertida la manera que tenen alguns de decidir quines són les partides a les quals han decidit reduir la partida. Aquí us ofereixo un petit tros de la nota de premsa enviada per un ajuntament del Vallès Occidental: Així, es potencia un exercici de contenció en àmbits relacionats amb la comunicació i la representació institucional, la qual cosa suposa una reducció d’aquestes partides de 74.000 euros. Alguns dels àmbits on s’han aplicat especialment criteris de contenció han estat: Comunicació Correspondència Difusió d’activitats a premsa i mitjans audiovisuals Relacions institucionals Informació municipal Publicacions i butlletins municipals Represent...

De tot cal treure’n aprenentatge. Ahir ens varem anar a dormir amb una noticia terrible de Ripollet. Una nena de 14 anys havia estat assassinada en un descampat de la ciutat. No vull parlar dels fets doncs malauradament d’aquests se’n produeixen en tots els àmbits i de manera prou estranya. D'entrada el que menys importa és si s'ha produït a Ripollet, Sabadell, Barberà, Tiana o Dos Hermanas. Els que hem seguit el cas pels mitjans nacionals i estatals se'ns ha posat la pell de gallina de veure com tracten el tema des d'aquests mitjans. La imatge que es fa córrer de Ripollet és terrible per falsa i per negativa. Ripollet sembla aquests dies una població molt semblant al Bronx americà. No en tenen prou alguns corresponsals amb els fet sinó que a més cal afegir-hi més dramatisme. La marginalitat sempre ha estat un bon producte per vendre, ja només ens cal que fossin d’alguna ètnia o procedents de la immigració. Jo he passat vergonya aliena professional. Molta indignació, pe...

De quina manera tan bèstia ens deixem influir per el bombardeig de noticies respecte la situació econòmica. Jo recordo altres crisis i mai m'he sentit tan afectat, personalment, com en aquesta. Es cert que la situació és complicada i pot ser-ho encara més però potser una manera de superar la situació de la millor manera no és escoltar i llegir cada dia l'Apocalypsis de Sant Joan.Però el pitjor de tot és que aquesta setmana he pogut comprovar a on pot arribar l'egoisme de les persones i la gent. Com es pot sentir feliç algú amb les desgracies dels altres? Com algú que ha patit una ferida de mort encara és capaç de gaudir amb els mals aliens i el que és pitjor d'altres que no t'han fet cap mal? Aquesta setmana he conegut la maldat molt propera. Mai acabaré de sorprendrem.

Encara que l'1 de gener és l'inici d'un nou any pels que ens dediquem a la professió de comunicar, els principis i finals dels anys i temporades tenen molt a veure amb els horaris que es fan a les escoles. El dilluns 15 de setembre tot comença de nou funcionar. Una nova temporada radiofònica amb uns nous projectes de programació i l'il·lusió de fer un programa de 4'5 hores amb el suport i la col·laboració de la Nu i El company. Tal i com va dir el Xavi haurem de reinventar la ràdio. Vaig decidir que no assumiria ni un gram més de responsabilitat del que tenia i aquest estiu he decidit que així ha de ser. Les coses són de qui són i el gran error, malauradament, és tractar-les com si fossin teves. Tot i així no us perdeu la 98.1 tots els dies de dilluns a dimecres de 9 a 13'30 hores. Reinventarem la ràdio, segur.

No es pot evitar. La vida, tossuda i implacable, busca, fins i tot penso que amb massa professionalitat, l’objectiu que es va marcar en el primer segon de la seva existència, Com de diferents serien les coses si en tot fóssim tan persistents. Aquesta setmana la vida de la Nati de casa Caset de Baro, tieta Nati, ha aconseguit el seu objectiu: la mort. Com ja empassa en els darrers temps he tornat a experimentar un bon feix de coses desconegudes. He après en un dia moltes petites coses que em pensava eren d'una altra manera i he aconseguit millorar el respecte que sentia per unes persones i també per a mi mateix. Can Mariano s'ha quedat una mica més sol.