chamairac

El paper que els partits polítics, tots, reserven, en els darrers anys, als seus militants mereix, si més no, un reflexió. Aquesta setmana ens ha colpit especialment la noticia de la condemna i posterior destitució o dimissió com a regidor d’un polític local de Badia. Aquesta era la seva segona legislatura com a regidor i va ser convidat a incorporar-se com a independent en la legislatura anterior, a les llistes socialistes i posteriorment va tramitar la seva militància al PSC. Primer va ser càrrec electe i després militant. Segur que la majoria de militants dels partits polítics pensen que el procés ha de ser a l’inrevés, primer la militància i després la possibilitat de ser càrrec electe. La convivència, l’aprenentatge i la feina de picar pedra també serveixen per modular ideologies, coneixences i decepcions. Segurament el nombre de vots que es creu poden aportar algunes persones són la millor tarja de presentació o el currículum més atractiu a l’hora de decidir qui ha d’acompanyar ...

Programa especial per commemorar el final del que avui els historiadots en diuen Guerra Civil quan en realitat va ser la conseqüència d'un delicte. Cal que quedi clar que no els hi perdonarem mai. Click To Play

He llegit aquests dies "Oda Inacabada" de Pasqual Maragall i a més de passar-ho molt bé us el recomano. A mi personalment, en una gran part, m'ha semblat que prenia un cafè amb l'autor del llibre. De fet alguna vegada havia tingut aquest plaer. Més que un cafè sol, un cafè després d'un sopar, amb els companys d'Emprius. Tot el "Timbaler del Bruch" mediàtica que tenim a casa nostra, encapçalat pels mitjans del grup Godo, han estat aquests dies destacant del llibre, per sobre de qualsevol altra cosa, els enfrontaments de Pasqual Maragall amb el seu propi partit i la veritat és que no diu res de nou. Res que no sapiguem tots els que hem seguit la política catalana i el PSC d'aprop. Els enfrontaments del Pasqual alcalde amb els capitans barcelonins eren vox populi, el triomf dels capitans del PSC a Sitges i l'arribada al poder dels homes més destacats, aparell quasi bé tots, del Baix Llobregat tampoc és cap novetat i per tant el treball lent i ...

En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb...

Tots els ajuntaments estan preparant els seus pressupostos per l’any vinent i llueixen davant la població de la seva capacitat d’estalviar. Uns ho fan millor que altres i uns són més propagandístics que altres. És força curiosa i fins i tot divertida la manera que tenen alguns de decidir quines són les partides a les quals han decidit reduir la partida. Aquí us ofereixo un petit tros de la nota de premsa enviada per un ajuntament del Vallès Occidental: Així, es potencia un exercici de contenció en àmbits relacionats amb la comunicació i la representació institucional, la qual cosa suposa una reducció d’aquestes partides de 74.000 euros. Alguns dels àmbits on s’han aplicat especialment criteris de contenció han estat: Comunicació Correspondència Difusió d’activitats a premsa i mitjans audiovisuals Relacions institucionals Informació municipal Publicacions i butlletins municipals Represent...

De tot cal treure’n aprenentatge. Ahir ens varem anar a dormir amb una noticia terrible de Ripollet. Una nena de 14 anys havia estat assassinada en un descampat de la ciutat. No vull parlar dels fets doncs malauradament d’aquests se’n produeixen en tots els àmbits i de manera prou estranya. D'entrada el que menys importa és si s'ha produït a Ripollet, Sabadell, Barberà, Tiana o Dos Hermanas. Els que hem seguit el cas pels mitjans nacionals i estatals se'ns ha posat la pell de gallina de veure com tracten el tema des d'aquests mitjans. La imatge que es fa córrer de Ripollet és terrible per falsa i per negativa. Ripollet sembla aquests dies una població molt semblant al Bronx americà. No en tenen prou alguns corresponsals amb els fet sinó que a més cal afegir-hi més dramatisme. La marginalitat sempre ha estat un bon producte per vendre, ja només ens cal que fossin d’alguna ètnia o procedents de la immigració. Jo he passat vergonya aliena professional. Molta indignació, pe...