chamairac

Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...

Molts de vosaltres sou coneixedors de les circumstàncies que m'ha portat a no treballar gaire amb aquest Blog. El juny de 2015 un canvi de govern municipal a Barberà del Vallès va fer que fos apartat de la feina quotidiana de periodista radiofònic a Ràdio Barberà. Em varen apartar del micròfon. No podia fer cap programa i menys fer de locutor. Aquiesta situació d'agressió personal va influir de manera important en l'agreujament de la meva malaltia i el mes d'octubre vaig acabar amb la baixa laboral per IT. Després al maig de 2017, per fi, vaig entrar a quiròfan amb l'intenció de solucionar una part de les coses que em teníen sense poer treballar i a dia d'avbui estic en plena fase de recuperació d'aquesta intervenció. De totes maneres el meu estat físic no permetrà que torni a treballar i pèr tant ara tinc temps i ganes de dir i explicar coses. Avui 11 de setembre de 2017 poso en marxa el meu cervell per omplir de reflexions i crear debat aquest blog represe...

El socialismo se la juega Lluís Ricart (periodista) Aquí parece que sólo se la juega uno. Por tierra, mar y aire, Pedro Sánchez, es bombardeado con todo tipo de opiniones, sugerencias, consejos, presiones y incluso amenazas. Únicamente desde los cimientos más elementales de todo el edificio se oyen voces de apoyo a la postura, de momento, decidida e inamovible de Pedro respecto la investidura de Rajoy. Parece que todo sea una cuestión simple de votar, si, no o abstenerse i la realidad, siendo cruda, es muy diferente. Me produce un cierto rubor cuando los medios de comunicación ponen en boca de lo que ellos llaman “las bases” ciertas afirmaciones y pensamientos. A estas alturas, esas bases, todavía no saben si Pedro Sánchez no pacto con Podemos por culpa de Sánchez, de Iglesias, de Felipe González y los barones, de las presiones del Ibex35 o de la señora madre de la portera de Núñez. La estructura organizativa del partido socialista es muy democrática y a la vez muy dirigida, lo expl...

L'article és llarg però val molt la pena doncs explica com són i com seran les coses OPERACIO “IL GATTOPARDO” Gil-Manuel Hernàndez i Martí * Ja fa uns mesos que l'operació s'ha iniciat, i està donant els seus fruits. Quan les oligarquies espanyoles començaren a ser conscients que el Partido Popular, que havia sigut el seu principal gestor polític, començava a fer una insuportable olor de putrefacció, van decidir que ja estava bé de jugar amb foc i que calia buscar una solució. És cert que, en principi, la fórmula de la gran coalició PP-PSOE, la seua variant d'un govern de "concentració nacional", o fins i tot la temptació d'un govern "tecnòcrata", podrien utilitzar-se per a reorientar les coses i "salvar" Espanya d'una nova "hidra roja", vist l'estat d'indignació existent i la lamentable situació social de la major part de la ciutadania. L'eslògan de la "regeneració democràtica" serviria per a tap...

Crec que avui ha de ser el primer dia d’una nova etapa en la meva vida. Fa una estona he presentat la meva dimissió com a membre i com a responsable de comunicació de l’executiva del PSC de Barberà del Vallès. El resultat de les darreres eleccions i els esdeveniments que m’han tocat viure en lo personal i professional m’han fet concloure que la meva etapa en aquest aspecte havia arribat a la seva fi. Per tant passo a ser un militant de base com molts d’altres. També he decidit que s’ha acabat el temps de les cremalleres i vull donar-me l’oportunitat de seguir fent la feina que més m’agrada, comunicar. Tot i així crec que després d’escoltar les versions oficials rebudes respecte la meva tasca com a comunicador, tinc tot el dret del món d’explicar la meva versió i que si ho volgués un jutge es podría demostrar que és la real. Fets: Dijous 18 de juny, entre 11:30 i 12:30 tertúlia femenina a la ràdio, es parla dels actes del dissabte anterior, ple de constitució, es fan diferents comentar...

La nova alcaldessa de Barberà del Vallès comença amb mal peu L'SPC critica la destitució fulminant del presentador de 'Barberà al dia', sense cap raó professional ni laboral que ho justifiqui El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació considera que la decisió d'apartar el periodista Lluís Ricart de les seves tasques de conducció del programa Barberà al dia, de Ràdio Barberà i la manera com aquesta s'ha dut a terme no es correspon amb una actuació democràtica en la gestió dels mitjans de comunicació municipals. La nova alcaldessa del municipi està utilitzant la política de sempre en la gestió d'aquests mitjans i ha oblidat que l'emissora municipal no pertany als polítics que governen sinó al conjunt de la ciutadania. L'SPC respecta la capacitat dels governs elegits democràticament per impulsar les polítiques que considerin oportunes. No obstant això, aquest dret no els faculta per prendre qualsevol mesura. Sor...

L’11S varen ser milers, l’11M centenars i el 7 de gener han estat poc mes d’una desena els morts per causa d’un atemptat i tot i la gran diferència de víctimes entre uns i altres el sentiment, la sensació és la mateixa. El que ha passat a França no és tan sols un atemptat contra tot el que defensem la gent que creiem amb la llibertat de les persones, amb la fraternitat de la humanitat i amb l’igualtat dels essers humans sense tenir en compte cap altra qüestió. És un atemptat contra les estructures mentals de qualsevol humà normal i sa. El cervell de la gent normal no entén res i per aquest motiu a més de ser un esdeveniment molt trist es transforma en molt perillós doncs la manca d’una estructura entenedora fa que s’analitzi el fet des de la passió i la rauxa gens recomanable en situacions límit i aquesta podria ser-ho si es descontrola. La societat francesa viu una situació desconeguda, no pel fet sinó per la forma i pels protagonistes. La primera vegada que ETA va assassinar un ciuta...

http://www.ivoox.com/visions-lorca-audios-mp3_rf_3411851_1.html [audio="http://www.ivoox.com/visions-lorca_md_3411851_1.mp3"] Ir a descargar

Des del reconeixement públic del delicte,de moment només fiscal, comés per Jordi Pujol fins avui ja podríem fer una bona colla de llibres en els que es pot comparar les diferents maneres de veure i analitzar el tema. He de reconèixer, i els que m’han llegit o escoltat ho poden corroborar que no em va fer ni fred ni calor. Les coses, quan ja saps com són, el dia que es confirmen no alteren l’estat. El que si em fa fred i calor són algunes valoracions i comentaris. No ho poden evitar i no podem separar els fets. Parlen del procés, la honorabilitat, el sacrifici a la pàtria i abandonament familiar, i podríem seguir omplint pàgines amb afirmacions com aquestes i d’altres. Per altra banda hi ha una obsessió periodística malaltissa en poder quantificar els miler d’euros moguts, tocats o estafats i en realitat tan se val si són 3 com 33 mil. El mal és sentimental i no te mida. Crec que hi haurà un abans i un després del cas Pujol doncs mai cap altre cas havia ferit de mort els sentiments de t...

CARTA OBERTA DE JULIA OTERO Vamos a ver… Todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia, amigos, tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga. Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no sólo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia. Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que la...

L’espurna més insignificant fa més foc que la flama més enorme. No sé si a la física del foc això és possible tal i com ho és en moltes situacions de la nostra vida. L’Ajuntament del Papiol tanca la seva emissora de ràdio municipal, doncs no ha estat capaç de trobar ningú que voluntàriament es fes càrrec del seu control. No sé què és el que ha cridat més l’atenció, si el tancament d’un mitjà públic o la fatxenderia dels polítics locals de manifestar públicament que la comunicació amb els nostres veïns i veïnes ens importa tant poc que només la podem cuidar i mantenir en gran nivell si no costa ni un euro. No és una espurna és el foc constant i ben encès de la comunicació local i de proximitat. Encara no s’havia definit políticament com seria el futur d’Espanya, encara s’estava debatent si seríem una democràcia parlamentaria amb tots els partits polítics legalitzats o ens quedaríem coixos en alguna cosa, que en una part important del territori català i andalús, des de la iniciativa de...

Mai oblidaré aquest dia i molt menys l'endemà. Els diputats socialistes entraven al Parlament i la gent allà concentrada els insultava i els hi deia "botiflers" Les companyes i companys que varem anar a donar suport a Raimón Obiols, Lluís Armet, Rosa Barenys, Josep M. Bricall, Carlos Cigarrán, Higini Clotas, Joan Ganyet, Rafa Madueño, Marta Mata, Isidre Molas, Quim i Manel Nadal, Santi Riera, Josep M. Sala, Antoni Santiburcio, Xavier Soto, Antoni Siurana i sobretot un del meus mestres i una de les persones que més trobo a faltar en aquests moments l'estimat ROMÀ PLANAS. Fins i tot, plovia una mica, varem aturar algun cop de paraigües amb destinació contra algun dels companys socialistes. Segur que la Marta Moreno ho recorda perfectament. El "govern de Madrid ha fet una jugada indigna" va dir Pujol. Jo tenia parents en llocs de responsabilitat a Banca Catalana i sabia que la jugada indigna la havia fet ell. Allà va començar el principi del fi d'un país ex...

Els 14 eurodiputats del PSOE van votar dimarts a Brussel•les en contra de l’elecció de Jean-Claude Juncker com a nou president de la Comissió Europea. Aquesta decisió, personal e intransferible, del nou, encara no ratificat, Secretari General, Pedro Sánchez, ha provocat un ampli recull d’articles i manifestacions en contra de la decisió. El titular més tou parla d’error i d’altres molt més agosarats ho fan de traïció. L’any 1982, quan Felipe González va accedir a la presidència del govern d’Espanya, també va prendre una primera decisió en contra de l’opinió, en aquest cas de la gran majoria de militants i votants del seu partit i José Luis Rodríguez Zapatero, va fer tornar les tropes d’Irak en contra de l’opinió de experts polítics internacionals i reconeguts articulistes. Fent un balanç de les conseqüències d’aquelles decisions a uns i altres hem de dir que la de Zapatero ha estat mes ben acollida que la de González, encara avui , els socialistes hem d’escoltar allò de ”OTAN de entrad...

Inteligente reflexión sobre el socialismo catalán de los últimos 10 años. Creo que lamentaremos haber provocado, entre todos, desde dentro y desde fuera, desde la militancia y desde la rivalidad, la decisión que hoy ha tomado Pere Navarro. ¿Quién liderará este partido ahora? ¿Los que han estado 30 años gobernándolo y luego lo han dinamitado desde el primer momento que perdieron el último congreso?¿Los que están inmersos en asuntos judiciales, más por su estilo, que por las causas?¿Los o las que han bebido de las enseñanzas económicas neoliberales y van camino de formar parte de la OPA hostil que en su día nos lanzó su representante político y cada día se cobra una pieza más? ¿Los que siempre han sido militantes del PSOE y cada vez que el socialismo catalán ha intentado marcar paquete han desertado para llenar las arcas de los votos de opciones muy españolistas pero poco socialistas? ¿Los catalanistas pro-independentistas escondidos en el cuento del "Dret a decidir"? Como dice...

Esta forma de definir a un colectivo tan grande. Esta manera tan alegre. demagógica, populista y falta de respeto con que el amigo Pablo Iglesias se gana la simpatía de ciertos colectivos hacen que a algunos, que su discurso serio y sus propuestas programáticas, nos agradan, no acabemos de aceptarlo como algo posible. Hablar de los demás de esta manera también es un acto de prepotencia y superioridad no demostrada. Cambia el discurso Pablo aunque sólo sea por respeto a los que han dejado sus vidas bajo las mismas siglas que los de ahora justamente para que tu puedas llamarlos Casta sin que te pase nada. Por lo demás, gracias por lo que estás provocando .

El passat 26 de març, la vicepresidenta del Govern de Catalunya, Joana Ortega, va enviar una carta a els alcaldes i alcaldesses del País en la que els hi pregunta quin serà el compromís i la col•laboració dels batlles amb el Departament que dirigeix. Com que és un tema estrictament polític i a una bona part dels Media ja els hi deu semblar bé només ha rebut resposta política i per aquest motiu Ortega ha manifestat que anirà al Parlament a donar explicacions. Tan se val el que pugui dir, a mi em sembla molt greu el que s’ha fet. En un procés on la lleialtat, la sinceritat i el suport d’uns i altres, sense mirar colors, en alguns temes són cabdals no es pot fer trampa ni posar, en aquest cas alcaldes i alcaldesses, en el compromís d’haver de decidir un tema que afecta a la totalitat de ciutadanes i ciutadans de cada poble i ciutat de manera personal i individual. No pot ser que la pròpia vicepresidenta del Govern posi un esquer a les companyes i companys al front de la política de proxi...

Seguramente éste sea un artículo de opinión que, sin pretenderlo, tenga una temporalidad muy corta. Adolfo Suarez se va y seguramente mejor que sea así pero ni esta pragmática visión de la situación sirve para apaciguar el dolor de los más cercanos y la tristeza de todos. Nadie más, aunque afirmen lo contrario, que el Rey y Torcuato Fernández Miranda fueron capaces de ver en aquel ex-ministro de Franco y Secretario General del Movimiento, falangista convencido o no pero ejerciendo de camisa azul, al hombre que sería capaz de dejar lo atado y bien atado del dictador en una hoja de ruta capaz de llevarnos a casi 40 años de democracia. Ahora parece que lo que se hizo fue poca cosa y que casi no sirvió de nada. La constitución es abominable, los partidos políticos un club de corruptos y una merienda de negros y los ciudadanos más honestos y democráticos, como no creen en nada, se quedan en casa y critican que es mucho más cómodo y útil. No hace falta defender nada de lo que unos y otros ...

La consulta independentista –no és un referèndum- tindrà, a curt termini, conseqüències nefastes en les relacions comercials i empresarials entre Catalunya i Espanya. No m’agrada fer catastrofisme ni ser ocell de mal averany. Personalment, estic la mar de tranquil i em puc permetre el luxe de veure i viure l’actualitat amb la confortable perspectiva que dóna l’equidistància emocional. Però els signants de la convocatòria de la consulta, en un temerari exercici d’inconsciència, han aconseguit dinamitar els ponts construïts durant segles a banda i banda de l’Ebre. Des de Catalunya podem estar molt cofois amb l’acord que han assolit CiU, ERC, ICV i les CUP. Felicitats, no seré jo qui aigualeixi la festa ni el vi. Però aquesta decisió també afecta directament la resta d’Espanya i és lícit i necessari auscultar i escoltar què pensen i què diuen els qui, amb tota normalitat, es consideren espanyols. Els catalans tenim la tendència a confondre l’estructura administrativa de l’Estat i la cúp...

Apostar por la alta velocidad es política. Recortar en lo público es política. Despidos y ERE's en RENFE es política. Insinuar como una rata que detras del descarrilamiento estaba ETA o Resistencia Galega es política. Que el tramo de la vía en el que el tren ha descarrilado fuera construido por una empresa que ha hecho donaciones en B al Partido Popular y aparece en los papeles de Bárcenas es política. Que se haya reducido en un 70% el gasto en RENFE destinado a mantenimiento es política. Que se penalice económicamente a los conductores de AVE que llegan tarde (o tengan primas por llegar antes que es lo mismo) también es política. Que el presidente del gobierno copie y pegue un comunicado del terremoto en China, mucho me temo que si, también es política. Que los mismos bomberos en huelga la interrumpan para ir al rescate o los mismos médicos en paro despedidos por la Xunta Galega acudan a ayudar, también es política, de la buena además. Pero vosotros a lo vuestro. Podéis seguir p...