chamairac

De quina manera tan bèstia ens deixem influir per el bombardeig de noticies respecte la situació econòmica. Jo recordo altres crisis i mai m'he sentit tan afectat, personalment, com en aquesta. Es cert que la situació és complicada i pot ser-ho encara més però potser una manera de superar la situació de la millor manera no és escoltar i llegir cada dia l'Apocalypsis de Sant Joan.Però el pitjor de tot és que aquesta setmana he pogut comprovar a on pot arribar l'egoisme de les persones i la gent. Com es pot sentir feliç algú amb les desgracies dels altres? Com algú que ha patit una ferida de mort encara és capaç de gaudir amb els mals aliens i el que és pitjor d'altres que no t'han fet cap mal? Aquesta setmana he conegut la maldat molt propera. Mai acabaré de sorprendrem.

Encara que l'1 de gener és l'inici d'un nou any pels que ens dediquem a la professió de comunicar, els principis i finals dels anys i temporades tenen molt a veure amb els horaris que es fan a les escoles. El dilluns 15 de setembre tot comença de nou funcionar. Una nova temporada radiofònica amb uns nous projectes de programació i l'il·lusió de fer un programa de 4'5 hores amb el suport i la col·laboració de la Nu i El company. Tal i com va dir el Xavi haurem de reinventar la ràdio. Vaig decidir que no assumiria ni un gram més de responsabilitat del que tenia i aquest estiu he decidit que així ha de ser. Les coses són de qui són i el gran error, malauradament, és tractar-les com si fossin teves. Tot i així no us perdeu la 98.1 tots els dies de dilluns a dimecres de 9 a 13'30 hores. Reinventarem la ràdio, segur.

No es pot evitar. La vida, tossuda i implacable, busca, fins i tot penso que amb massa professionalitat, l’objectiu que es va marcar en el primer segon de la seva existència, Com de diferents serien les coses si en tot fóssim tan persistents. Aquesta setmana la vida de la Nati de casa Caset de Baro, tieta Nati, ha aconseguit el seu objectiu: la mort. Com ja empassa en els darrers temps he tornat a experimentar un bon feix de coses desconegudes. He après en un dia moltes petites coses que em pensava eren d'una altra manera i he aconseguit millorar el respecte que sentia per unes persones i també per a mi mateix. Can Mariano s'ha quedat una mica més sol.

Heu sentit parlar alguna vegada de l’ou de la serp? Una pel.lícula d'Ingmar Bergman ens situa en el rovell d'aquest ou. El de la serp. Aquell en el qual s'incuben les dinàmiques d'excitació de les baixes passions, de l'odi fonamentat en la mentida, de la crispació i de la por. D'aquella mena de por que condueix a la pèrdua de capacitat de reacció d'una part de l'opinió pública, a la renúncia a l'exercici de les consciències lliures. Aquella por que impedeix la llibertat i que, canalitzada pels mateixos que l'han promogut, desemboca en el feixisme. Fan servir els recursos de sempre, confiats en què, al final, ens trobarem amb la serp. I en què alguns, o potser molts, confiaran en els encantadors de serps per tal de no prendre mal. Mentrestant, cal enredar tant com sigui possible, mentint, insultant, falsejant totes les dades de la realitat, perquè ja se sap que una mentida acaba per tornar-se una veritat a base de repetir-la moltíssimes vegades, c...

Són espectaculars en tots els aspectes. Morfològicament, fins i tot el menys pur de tots, és d’una bellesa especial. Si has o tens la sort de tractar-los sovint i d'aprop són o poden ser tan dòcils com el gos petaner més pesat de tots. Un cop l'any teníem l'oportunitat de veure'ls, els millors de tots, a Barberà, ara encara ho podem fer però hem d'anar a Sabadell. De fet anem al mateix lloc però tens la sensació d'anar a Sabadell quan abans anaves a Barberà. Ens agraden molt els cavalls i ens agrada molt que un cop l'any els puguem veure tan a la vora. No ens agrada la gent que envolta aquests cavalls. La realitat és que no tenen res a veure amb ells. Més que amb els cavalls sembla que tenen a veure amb el "pavo real", són fatxendes, prepotents i saps que mai parlen de cavalls, sempre parlen de negocis, la majoria del totxo. Ens agraden molt els cavalls i cada cop menys els cavallers que els porten i també tots els que els reben. Quina llàstima de...

Salutacions cordials a tothom. Encara no ho hem definit tot de la manera que volem que sigui però hem tornat. Des de la darrera vegada que vam escriure han passat moltes coses en la nostra vida i de tots colors. Val a dir que de totes en tret aprenentatges prou imporants. Us adjunto la foto d'un lloc que hem visitat i ens ha atrapat una mica l'ànima. Fins aviat.

Refundem el català i el nou vestit ja ens peta per les costures. Això han degut pensar catalanistes i altres istes més acèrrims en veure com l’icona basca, molt preuada pel catalanisme i l’independentisme de Catalunya, salva el cap i la cara de Maleni i Zapatero enfront les demandes de la resta. Fins i tot, Ridao, ha manifestat que això del Galeuscat no és més que un club de mariscades i arrossos. Seguirà Monica Terribas i TV3, en general, tractant el tema basc com si fos un vegueria catalana més? I l’altre icona, també dels mateixos col.lectius. Eliseo Climent, representant dels aferrissadíssims catalanistes i independentistes de ses Illes o del Pais Valencià, Bernat Joan, Vicens Sanchis, etc. que constantment ens donen lliçons de com ens hem de comportar envers Madrid. Climent acaba de manifestar que el català gaudeix d’una "excel·lent salut", també a València i de pas els recorda als nacionalistes i els altres d’aquí, que peca de ser massa "pessimista" i "em...