chamairac

No es pot evitar. La vida, tossuda i implacable, busca, fins i tot penso que amb massa professionalitat, l’objectiu que es va marcar en el primer segon de la seva existència, Com de diferents serien les coses si en tot fóssim tan persistents. Aquesta setmana la vida de la Nati de casa Caset de Baro, tieta Nati, ha aconseguit el seu objectiu: la mort. Com ja empassa en els darrers temps he tornat a experimentar un bon feix de coses desconegudes. He après en un dia moltes petites coses que em pensava eren d'una altra manera i he aconseguit millorar el respecte que sentia per unes persones i també per a mi mateix. Can Mariano s'ha quedat una mica més sol.

Heu sentit parlar alguna vegada de l’ou de la serp? Una pel.lícula d'Ingmar Bergman ens situa en el rovell d'aquest ou. El de la serp. Aquell en el qual s'incuben les dinàmiques d'excitació de les baixes passions, de l'odi fonamentat en la mentida, de la crispació i de la por. D'aquella mena de por que condueix a la pèrdua de capacitat de reacció d'una part de l'opinió pública, a la renúncia a l'exercici de les consciències lliures. Aquella por que impedeix la llibertat i que, canalitzada pels mateixos que l'han promogut, desemboca en el feixisme. Fan servir els recursos de sempre, confiats en què, al final, ens trobarem amb la serp. I en què alguns, o potser molts, confiaran en els encantadors de serps per tal de no prendre mal. Mentrestant, cal enredar tant com sigui possible, mentint, insultant, falsejant totes les dades de la realitat, perquè ja se sap que una mentida acaba per tornar-se una veritat a base de repetir-la moltíssimes vegades, c...

Són espectaculars en tots els aspectes. Morfològicament, fins i tot el menys pur de tots, és d’una bellesa especial. Si has o tens la sort de tractar-los sovint i d'aprop són o poden ser tan dòcils com el gos petaner més pesat de tots. Un cop l'any teníem l'oportunitat de veure'ls, els millors de tots, a Barberà, ara encara ho podem fer però hem d'anar a Sabadell. De fet anem al mateix lloc però tens la sensació d'anar a Sabadell quan abans anaves a Barberà. Ens agraden molt els cavalls i ens agrada molt que un cop l'any els puguem veure tan a la vora. No ens agrada la gent que envolta aquests cavalls. La realitat és que no tenen res a veure amb ells. Més que amb els cavalls sembla que tenen a veure amb el "pavo real", són fatxendes, prepotents i saps que mai parlen de cavalls, sempre parlen de negocis, la majoria del totxo. Ens agraden molt els cavalls i cada cop menys els cavallers que els porten i també tots els que els reben. Quina llàstima de...

Salutacions cordials a tothom. Encara no ho hem definit tot de la manera que volem que sigui però hem tornat. Des de la darrera vegada que vam escriure han passat moltes coses en la nostra vida i de tots colors. Val a dir que de totes en tret aprenentatges prou imporants. Us adjunto la foto d'un lloc que hem visitat i ens ha atrapat una mica l'ànima. Fins aviat.

Refundem el català i el nou vestit ja ens peta per les costures. Això han degut pensar catalanistes i altres istes més acèrrims en veure com l’icona basca, molt preuada pel catalanisme i l’independentisme de Catalunya, salva el cap i la cara de Maleni i Zapatero enfront les demandes de la resta. Fins i tot, Ridao, ha manifestat que això del Galeuscat no és més que un club de mariscades i arrossos. Seguirà Monica Terribas i TV3, en general, tractant el tema basc com si fos un vegueria catalana més? I l’altre icona, també dels mateixos col.lectius. Eliseo Climent, representant dels aferrissadíssims catalanistes i independentistes de ses Illes o del Pais Valencià, Bernat Joan, Vicens Sanchis, etc. que constantment ens donen lliçons de com ens hem de comportar envers Madrid. Climent acaba de manifestar que el català gaudeix d’una "excel·lent salut", també a València i de pas els recorda als nacionalistes i els altres d’aquí, que peca de ser massa "pessimista" i "em...

Fins quan tanta comèdia? Alguns ja n’estem farts i tips. A la fi li haurem de donar les gràcies, a una mena d’homínid, que s’ha fet famós per causa del seu comportament violent i la seva actitud racista en un vagó d’un tren, que entenguem el sentit de molts comentaris i perquè en alguns casos els preocupa tant el tema. Quin tema? L’agressió? Aquí l’únic que importa i preocupa és que l’homínid es diu Sergi Xavier i el tren en qüestió no és de Renfe sinó dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La més gran preocupació és que les imatges han donat la volta el món (màgic YouTube) i ara diran que Catalunya és racista. Es el mateix que passa amb el conflicte de rodalies i l’Ave. A una part de la caverna comunicativa catalana tan sols l’interessa aprofitar la situació per aconseguir més transferències. El meu dubte és justament aquest. Fa dies que em pregunto si serà veritat això de que aquí ho farem millor. Segur?. Doncs que m’expliquin el disseny de l’Eix Transversal, la C-58 fins ...

No és que faci dies que no pensem, la realitat és que hem passat una setmana complicada. No ho podem evitar la setmana dels aniversaris sempre han estat setmanes difícils i és un tema que he de comentar amb algun expert o experta. Afortunadament les aigües han tornat al ritme que calia i si puc així les mantindrem. Les reflexions respecte les coses que passen són de tristesa doncs m’he adonat que vivim en una societat que fa espectacle de quasi tot. No és possible que hi hagi periodistes que considerin noticia parlar amb el tros de carn que les imatges ens van mostrar era capaç de parlar pel mòbil i agredir una ciutadana. La carn no pot parlar, un tros de carn no té cervell i per tant no pot articular paraules. No es pot obtenir cap informació i per tant no s’ha d’anar a buscar. ¡¡¡Quina vergonya!!! A la presó si us plau i després a mans de psiquiatres per molts anys i si es possible als seus amics també doncs s’ha vist que el virus s’estén. Pel demés molt contents doncs hi ha algú que...