No som com som per evolució natural ni per creixement espontani. On vivim, amb qui vivim, on treballem, amb qui treballem, com treballem, qui ens estima, a qui estimem, com estimem i també com odiem i com menystenim tenen molt a veure amb els nostres fets i amb les nostres paraules. Tot això no vol dir que els errors que comentem siguin culpa de tot l’anterior i per tant puguem escampar les responsabilitats a dreta i esquerra. Cada cop hi ha més normatives, més lleis que ens diuen com hem de funcionar davant de certes situacions. Fins i tot alguns fets, fins ara, quotidians, sense importància, s’hauran de realitzar amb molta cura doncs les conseqüències de fer-ho d’una forma o altra no seran les mateixes. Podem pensar que la llibertat de cadascú cada cop és més petita i la realitat no es aquesta. Una llei no et pren llibertat. És important, però, que siguem conscients que tot el que fem o diem pot tenir alguna resposta. També hem de ser lliures per acceptar la resposta. Hem tornat a pa