chamairac

Arran de l'extensa discussió sobre el dret i el deure de votar, he estat donant-li voltes i reflexionant sobre el sentit del vot en una societat que no et serveix, una societat que ni tan sols et motiva la possibilitat de millorar-la. Em preguntava si l’abstenció no era una demostració de l’individualisme. Podríem afirmar que l’abstenció és una reacció antisocial? Pot un individu social abstenir-se per principis? No ho tinc clar, i m’imagino que les respostes són complexes. Quina ha de ser la base de la política social? Com s’ha d’organitzar aquesta societat? Si tothom s’abstingués, qui organitzaria què?. Els abstencionistes militants què proposen? Què pensen de les persones que opten a presentar-se? Tenen alguna esperança de futur? Compten que algú o altre estarà governant, però que ells n’estaran al marge? S’han plantejat mai presentar-se a unes eleccions? Pensen el mateix d’unes eleccions sindicals,escolars o de l’associació a què pertanyen, si és que en pertanyen a cap. No tinc

No es nada facil poder ser un ciudadano normal ejerciendo segun que profesión. Un representante del textil, un maquinista de Renfe, un ingeniero industrial, un geografo, un abogado, un técnico en.... empleado de una gran empresa electrica, un espec..., no un tecnico en... no, un ...., bueno él y una maestra pueden permitirse el lujo de ejercer su profesión con toda naturalidad, incluso alguno luciendo palmito y independencia económica por ejercer su profesión a cambio de un sueldo, sueldazo, que dejaría boquiabiertos a la mayoría de mortales, en una empresa, ahora, antes monopolio y de titularidad pública. Muchas veces te dan, perdón pretenden darte grandes lecciones de ética y honestidad. No es lo mismo. Pedir quince dias de vacaciones sin sueldo para dedicarte a otro tema es muy honesto. Pedir quince días sin sueldo para dedicarte a otra cosa en el mes de mayo a la puerta de final de curso siendo profesor es poco ético. Bien todos estos ejemplares de ciudadanos pueden ejercer con lib

Aquest matí, com cada dia m’han fet escoltar RAC-1 i, com cada dia, la meva pelambrera s'ha posat de punta. Aquest tal Bosch, Xavier, es deu sentir molt satisfet de contribuir amb els seus comentaris i els dels seus tertulians, per cert mai a la vida havia escoltat i vist tanta parcialitat, ha incrementar la intolerància i el sectarisme. Cada dia atacs sense sentit a Montilla i el socialisme i la defensa brutal de tot l’entorn convergent i pujolià. Aquest dies haurien de fer l’exercici de posar les gravacions de les tertúlies de quan Maragall era president. Patètics. Clar que després de dinar m’han posat la tele i he vist la sessió de control del Parlament. Pujol Ferrusola, l'Oriolet, i Rull. Cabdells convergents a més de voler demostrar davant els germans grans la seva capacitat dialèctica han demostrat la seva mala educació. He escoltat que a casa deien: Nosaltres som catalans com aquests? Quina pena. Es mereixen estar on són. Oposició per molts anys

Els he tingut a casa tot el dia. Dormint i fent el ganso. Quan he volgut jugar una mica no m’ha deixat i quan ell ha volgut jugar li he fotut una bona esgarrapada. Ha tingut una petita noticia trista. Al seu amic Andres l’han portat al Taulí amb tot el que sembla una angina de pit. Al vespre ha parlat amb la seva dona i la seva filla i estava molt millor. Somia despert. A molts com ell els hi diuen somiatruites. S’imagina que les fades són rosses d’ulls blaus i que t’ho concedeixen tot. En el seu conte deu ser així doncs fa cara de tòtila. Ha estat un dia gairebé imperfecte, la pluja es bona però fa molta nosa a tothom. Ha rebut felicitacions per una cosa que te a veure amb un sopar de divendres passat. Ha dit que encara queda molta feina i que el dia 27 de maig al vespre ja descasaran. Quina broma aquest paio sinó descansa ni quan dorm. A mi em té ben atabalada amb els horaris. No se mai quan es de dia i quan es de nit. Tot i així abans d’anar a dormir m’ha fet una carícia potser si q