La consulta independentista –no és un referèndum- tindrà, a curt termini, conseqüències nefastes en les relacions comercials i empresarials entre Catalunya i Espanya. No m’agrada fer catastrofisme ni ser ocell de mal averany. Personalment, estic la mar de tranquil i em puc permetre el luxe de veure i viure l’actualitat amb la confortable perspectiva que dóna l’equidistància emocional. Però els signants de la convocatòria de la consulta, en un temerari exercici d’inconsciència, han aconseguit dinamitar els ponts construïts durant segles a banda i banda de l’Ebre. Des de Catalunya podem estar molt cofois amb l’acord que han assolit CiU, ERC, ICV i les CUP. Felicitats, no seré jo qui aigualeixi la festa ni el vi. Però aquesta decisió també afecta directament la resta d’Espanya i és lícit i necessari auscultar i escoltar què pensen i què diuen els qui, amb tota normalitat, es consideren espanyols. Els catalans tenim la tendència a confondre l’estructura administrativa de l’Estat i la cúp