chamairac

Chico conoce chica en Alicante, chico vive en una pensión en Madrid, chica vive con sus padres y estudia en la universidad. Chico va al servicio militar y por teléfono le manifiesta a chica que cuando vuelva se casan. Chica se asusta y frena situación y deciden darse un tiempo. Chico se marcha a Barcelona y chica se queda en Madrid y acaba casandose con ....otro chico anterior al Chico que esta en stand bay. Chico se casa en Barcelona con otra chica. Pasan treinta años y chico está separado y libre desde hace 6 años y decide felicitar a chica. Chica esta viuda desde hace 8 años y recibe felicitación entusiasmada. Chico se encuentra con Chica después de 30 años y vuelven a iniciar relación. No es un guión para una novela ni para una obra de teatro, ni tan siquiera para un programa de radio. Es un hecho real Chico se llama Ramón y vive en Barberà y Chica se llama Lourdes y vive en Majadahonda. Solo por cosas como esta vale la pena relacionarse y vivir. Hoy hemos cenado juntos y puedo dec

Millor quasi bé impossible. Més programació pròpia que ningú, fins i tot la totpoderosa Ràdio Sabadell no fa tantes hores com nosaltres. L'equip, perdó la gent, perdó el grup, perdó la família, perdó..... la realitat és que es fà difícil tribar el nom pertinent per definir el que som. Hi haurà justícia al respecte? Algún dia se’ns donarà un copet a l'esquena i ens ho diran que som "collonuts". Potser no cal, només que es tingui en compte a la gent, a les persones, a tot el que es fà a canvi de molt poca cosa. Tres dies de feina que s'han passat molt bé.

Serà el proper dimecres 12 de setembre a les 11 del matí i sembla com si ho féssim per primera vegada. Tants anys essent l'ideòloga del Gairebé i ara haurem de matar una pobra aranya que de ben segur no ens ha fet res. Aquest passat dissabte hem dinat als horts amb la colla. Ha estat un bon dia. Com s’aprèn d’uns i d’altres, tots t’ensenyen com són les coses i els errors que comets. Després en la soledat de casa comentem amb ell que hem d’actuar de manera diferent, que hi ha guerres que ja no són nostres, i seguir caminant de la millor manera possible. Per això els objectius d’aquest curs són molt clars i definits: l’aranya i el diari. Ens han de fer feliços. Recordem que la vida i els fets col·loca a cadascú al seu lloc. Quina llàstima i quina pena aquella gent que no se senten mereixedors del que tenen o han aconseguit i es passin el dia recordant a tothom els seus mèrits que segons com també són demèrits.