L’11S varen ser milers, l’11M centenars i el 7 de gener han estat poc mes d’una desena els morts per causa d’un atemptat i tot i la gran diferència de víctimes entre uns i altres el sentiment, la sensació és la mateixa. El que ha passat a França no és tan sols un atemptat contra tot el que defensem la gent que creiem amb la llibertat de les persones, amb la fraternitat de la humanitat i amb l’igualtat dels essers humans sense tenir en compte cap altra qüestió. És un atemptat contra les estructures mentals de qualsevol humà normal i sa. El cervell de la gent normal no entén res i per aquest motiu a més de ser un esdeveniment molt trist es transforma en molt perillós doncs la manca d’una estructura entenedora fa que s’analitzi el fet des de la passió i la rauxa gens recomanable en situacions límit i aquesta podria ser-ho si es descontrola. La societat francesa viu una situació desconeguda, no pel fet sinó per la forma i pels protagonistes. La primera vegada que ETA va assassinar un ciuta