Hem de seguir parlant de crisi, però potser ens cal fer-ho amb una visió més ideològica que pragmàtica i sobretot amb el ple convenciment que aquest Estat del benestar que hem aconseguit no es pot moure ni una passa enrere. La crisi financera desfermada a l’agost de 2007 a Wall Street té, a hores d’ara, un objectiu precís: el desmantellament de l’Estat del benestar construït als països de la Unió Europea durant el segle XX. Per combatre el comunisme i evitar la temptació d’apropar-nos-hi es van acceptar les receptes socialdemòcrates promogudes entre d’altres pels països nòrdics amb Suècia al capdavant. Ara, un cop el perill comunista ha estat totalment eradicat a Europa, toca desmuntar els privilegis socials arrencats pels sindicats i pels partits socialdemòcrates des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Els atacs capitalistes contra el deute i el dèficit europeus busquen forçar la progressiva privatització dels serveis públics que defineixen el model d’Estat del benestar. La severa