chamairac

No podia ser de cap altra manera. El genuí virus de la política s’ha apoderat d’una part dels més visibles promotors de les consultes populars. Us preguntareu de quin virus parlo, molt senzill, del mateix virus que fa que a vegades alguns departaments de les administracions estiguin més pendents de fotre al company enlloc de servir al ciutadà o fer la feina ben feta. En llenguatge popular i entre experts en el tema és diu: “Qui la té més llarga” L’afany de protagonisme, la miopia política i el personalisme d’uns quants individus entre messies de via estreta i líders de fireta ha malbaratat en un matí el que centenars de milers de ciutadans de bon cor van començar a construir, no sense esforç, dubtes i inquietud, durant les llargues setmanes que van precedir el 13D. Uriel Beltran, López Tena, Carles Mora, Joan Carretero i Joan Laporta, són la mostra clara de com el nacionalisme i l’ independentisme poden perdre representació en les properes eleccions. Amb l’espectacle ofert en a pene

De nou penso que el Josep M. Madern té raó. La Pàtria és un concepte estúpid que els homes em inventat per justificar tots els egoismes i les ambicions. La desproporcionada reacció de la conselleria de Cultura qualificant de deslleials els fills de Centelles i deslleial al Ministeri de Cultura, és una prova més d’una manera de fer poc assenyada. Els fills de Centelles en ús de la seva llibertat decideixin vendre el seu patrimoni familiar a qui consideren que els fa una millor oferta. Entenc que el conseller vulgui cobrir-se de l’oportunisme del líder de l'oposició, que ataca ara al conseller quan durant els anys Pujol es va encarregar d’obviar Agustí Centelles negant-li qualsevol reconeixement oficial, potser per maçó i comunista. Però la venda d'unes fotos o quadres o qualsevol altre bé artístic per uns particulars és un negoci privat. La conselleria havia d’oferir el que considerava lògic i si hi havia una altra oferta millor, del Ministeri o de qualsevol altra institució,