Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de abril, 2007

Els amics

Avui ha estat un dia d’horts i natura. Faves, pèsols, carxofes, tomàquets han estat els protagonistes de les converses d’una bona part del matí. Més tard el pollastre a la brasa, la cansalada, els peus de porc i una morcilla molt bona. Ribera del Duero de primera qualitat i cava gran reserva. He vist una colla de companys per aquells indrets i semblaven feliços. La resta de la tarda vespre a casa prenen cafè i veien futbol una estona. Més xerrera i finalment una ullada als e-mails. Encara que es facin els ofesos i les víctimes no tenen raó. Quan van sortir a la llum ja ens van manifestar que passaven de nosaltres i per tant ara han de continuar passant. Nosaltres triem i ho fem amb el mateix criteri del primer dia. No caure en la temptació és l’objectiu. Encara no és hora d’ensenyar les urpes. Si cal ho farem.

UNA NOVA EINA PER GAUDIR

Salutacions cordials amigues i amics de la xarxa i dels blogs. Hem decidit formar part d'aquest món. Els pensaments en veu alta, alguna intimitat i fins i tot aquelles coses que en altres llocs no podem dir a la millor les expliquem aquí. Us deixarem dir la vostra. Tot un plaer.

Ciutadans i Alternatius

L’any 1980 vaig decidir que tenia capacitat i ganes de participar en aquella nova forma de viure que en deien Democràcia. Fins llavors tan sols sabia que era una paraula grega fruit d’una manera d’organitzar-se per governar (ordenar, distribuir, endreçar) les ciutats. Ho tenien els francesos, anglesos, alemanys, americans, italians, suecs, etc, etc... Era la pera. Més ben dit la repera, la ostia, el "no va más". Ho havíem vist al cinema a Perpignan, al Salut les Copins, Sport Auto, Paris Match i fins i tot al Burda. Però allò no era res comparat amb la realitat del que la democràcia representava. Allò era la forma de veure com en altres llocs la gent era més lliure. Per cert en aquella època jo debia ser un ciutadà i un alternatiu. Doncs com deia al principi, aquell ciutadà alternatiu va decidir afiliar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya. Fins avui. El meu partit te la responsabilitat de governar a Espanya, Catalunya i molts pobles i ciutats. També a la meva, Barberà