He llegit aquests dies "Oda Inacabada" de Pasqual Maragall i a més de passar-ho molt bé us el recomano. A mi personalment, en una gran part, m'ha semblat que prenia un cafè amb l'autor del llibre. De fet alguna vegada havia tingut aquest plaer. Més que un cafè sol, un cafè després d'un sopar, amb els companys d'Emprius. Tot el "Timbaler del Bruch" mediàtica que tenim a casa nostra, encapçalat pels mitjans del grup Godo, han estat aquests dies destacant del llibre, per sobre de qualsevol altra cosa, els enfrontaments de Pasqual Maragall amb el seu propi partit i la veritat és que no diu res de nou. Res que no sapiguem tots els que hem seguit la política catalana i el PSC d'aprop. Els enfrontaments del Pasqual alcalde amb els capitans barcelonins eren vox populi, el triomf dels capitans del PSC a Sitges i l'arribada al poder dels homes més destacats, aparell quasi bé tots, del Baix Llobregat tampoc és cap novetat i per tant el treball lent i