Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de julio, 2014

La comunicació local també és un dret ciutadà

L’espurna més insignificant fa més foc que la flama més enorme. No sé si a la física del foc això és possible tal i com ho és en moltes situacions de la nostra vida. L’Ajuntament del Papiol tanca la seva emissora de ràdio municipal, doncs no ha estat capaç de trobar ningú que voluntàriament es fes càrrec del seu control. No sé què és el que ha cridat més l’atenció, si el tancament d’un mitjà públic o la fatxenderia dels polítics locals de manifestar públicament que la comunicació amb els nostres veïns i veïnes ens importa tant poc que només la podem cuidar i mantenir en gran nivell si no costa ni un euro. No és una espurna és el foc constant i ben encès de la comunicació local i de proximitat. Encara no s’havia definit políticament com seria el futur d’Espanya, encara s’estava debatent si seríem una democràcia parlamentaria amb tots els partits polítics legalitzats o ens quedaríem coixos en alguna cosa, que en una part important del territori català i andalús, des de la iniciativa de

El temps sempre diu la veritat

Mai oblidaré aquest dia i molt menys l'endemà. Els diputats socialistes entraven al Parlament i la gent allà concentrada els insultava i els hi deia "botiflers" Les companyes i companys que varem anar a donar suport a Raimón Obiols, Lluís Armet, Rosa Barenys, Josep M. Bricall, Carlos Cigarrán, Higini Clotas, Joan Ganyet, Rafa Madueño, Marta Mata, Isidre Molas, Quim i Manel Nadal, Santi Riera, Josep M. Sala, Antoni Santiburcio, Xavier Soto, Antoni Siurana i sobretot un del meus mestres i una de les persones que més trobo a faltar en aquests moments l'estimat ROMÀ PLANAS. Fins i tot, plovia una mica, varem aturar algun cop de paraigües amb destinació contra algun dels companys socialistes. Segur que la Marta Moreno ho recorda perfectament. El "govern de Madrid ha fet una jugada indigna" va dir Pujol. Jo tenia parents en llocs de responsabilitat a Banca Catalana i sabia que la jugada indigna la havia fet ell. Allà va començar el principi del fi d'un país ex

Cal marcar paquet des del primer moment

Els 14 eurodiputats del PSOE van votar dimarts a Brussel•les en contra de l’elecció de Jean-Claude Juncker com a nou president de la Comissió Europea. Aquesta decisió, personal e intransferible, del nou, encara no ratificat, Secretari General, Pedro Sánchez, ha provocat un ampli recull d’articles i manifestacions en contra de la decisió. El titular més tou parla d’error i d’altres molt més agosarats ho fan de traïció. L’any 1982, quan Felipe González va accedir a la presidència del govern d’Espanya, també va prendre una primera decisió en contra de l’opinió, en aquest cas de la gran majoria de militants i votants del seu partit i José Luis Rodríguez Zapatero, va fer tornar les tropes d’Irak en contra de l’opinió de experts polítics internacionals i reconeguts articulistes. Fent un balanç de les conseqüències d’aquelles decisions a uns i altres hem de dir que la de Zapatero ha estat mes ben acollida que la de González, encara avui , els socialistes hem d’escoltar allò de ”OTAN de entrad