chamairac

No es pot evitar. La vida, tossuda i implacable, busca, fins i tot penso que amb massa professionalitat, l’objectiu que es va marcar en el primer segon de la seva existència, Com de diferents serien les coses si en tot fóssim tan persistents. Aquesta setmana la vida de la Nati de casa Caset de Baro, tieta Nati, ha aconseguit el seu objectiu: la mort. Com ja empassa en els darrers temps he tornat a experimentar un bon feix de coses desconegudes. He après en un dia moltes petites coses que em pensava eren d'una altra manera i he aconseguit millorar el respecte que sentia per unes persones i també per a mi mateix. Can Mariano s'ha quedat una mica més sol.

Heu sentit parlar alguna vegada de l’ou de la serp? Una pel.lícula d'Ingmar Bergman ens situa en el rovell d'aquest ou. El de la serp. Aquell en el qual s'incuben les dinàmiques d'excitació de les baixes passions, de l'odi fonamentat en la mentida, de la crispació i de la por. D'aquella mena de por que condueix a la pèrdua de capacitat de reacció d'una part de l'opinió pública, a la renúncia a l'exercici de les consciències lliures. Aquella por que impedeix la llibertat i que, canalitzada pels mateixos que l'han promogut, desemboca en el feixisme. Fan servir els recursos de sempre, confiats en què, al final, ens trobarem amb la serp. I en què alguns, o potser molts, confiaran en els encantadors de serps per tal de no prendre mal. Mentrestant, cal enredar tant com sigui possible, mentint, insultant, falsejant totes les dades de la realitat, perquè ja se sap que una mentida acaba per tornar-se una veritat a base de repetir-la moltíssimes vegades, c