Abstenció NO si us plau

Arran de l'extensa discussió sobre el dret i el deure de votar, he estat donant-li voltes i reflexionant sobre el sentit del vot en una societat que no et serveix, una societat que ni tan sols et motiva la possibilitat de millorar-la. Em preguntava si l’abstenció no era una demostració de l’individualisme. Podríem afirmar que l’abstenció és una reacció antisocial? Pot un individu social abstenir-se per principis? No ho tinc clar, i m’imagino que les respostes són complexes. Quina ha de ser la base de la política social? Com s’ha d’organitzar aquesta societat? Si tothom s’abstingués, qui organitzaria què?. Els abstencionistes militants què proposen? Què pensen de les persones que opten a presentar-se? Tenen alguna esperança de futur? Compten que algú o altre estarà governant, però que ells n’estaran al marge? S’han plantejat mai presentar-se a unes eleccions? Pensen el mateix d’unes eleccions sindicals,escolars o de l’associació a què pertanyen, si és que en pertanyen a cap. No tinc totes les respostes i crec que no les té ningú, si més no amb la certesa d’encertar-la. Però el que si que tinc són opinions i aquestes no costen diners, paraules escrites que poden ser contestades, llegides i ignorades. Ens ho podem mirar des de l’aspecte més pragmàtic i menys ideològic. Els diners. Cada cop són més grans els pressupostos que les administracions públiques controlen. L’ajuntament de Barberà va aprovar per aquest any 2007 un pressupost d’ingressos i despeses de 44 milions d’euros, prop de 7.500 milions de les antigues pessetes, i són molts diners com per deixar-los en mans de qualsevol. Per això un no pot quedar-se a casa i que sigui una minoria majoritària la que decideixi. L’efecte participació – abstenció hauria de ser a l’inrevés de com és. Com més propera, als ciutadans, és l’administració que triem, més immediata és, la causa efecte, que produeixen les decisions dels triats. Per aquesta causa l’efecte abstencionista hauria de ser mes gran en unes generals, que en unes municipals, i no és així. A més dels diners també cal pensar en el tipus de ciutat en la que vol viure i si vol que també hi puguin viure els seus fills i tampoc es pot deixar que decideixi la majoria minoritària que provoca una alta abstenció. Dues són les coses que s’han de fer. Anar a votar i triar seriosament. No es cosa de broma.
En un debat polític en el que vaig participar, sobre el tema de l’abstenció, els motius que més es van repetir, va ser la llunyania dels polítics en vers la ciutadania en general. Es va argumentar que els polítics cada vegada estan més allunyats de la ciutadania en general. Un dels participants va exposar que un dels principals problemes és que la gent no percep les diferències entre uns i uns altres. Els principals projectes que ha de fer qualsevol partit polític, és estar per a resoldre els problemes rutinaris de la ciutadania, com pot ser la neteja viària, recollida d’escombraries,... i la gent percep que surti qui surti aquests serveis s’han de donar igual. Els programes d’uns i altres són molt semblants pel que fa a les propostes de projectes i la majoria ja els hem escoltat abans. No hi ha gaires diferències. La credibilitat per portar-ho a terme que tinguin uns i altres és la que val. La llunyania dels polítics en uns eleccions municipals i a ciutats o pobles com Barberà tampoc és justificació. A la majoria de polítics barberencs els trobes habitualment pels carrers i els llocs més habituals.