No podia ser de cap altra manera. El genuí virus de la política s’ha apoderat d’una part dels més visibles promotors de les consultes populars. Us preguntareu de quin virus parlo, molt senzill, del mateix virus que fa que a vegades alguns departaments de les administracions estiguin més pendents de fotre al company enlloc de servir al ciutadà o fer la feina ben feta. En llenguatge popular i entre experts en el tema és diu: “Qui la té més llarga” L’afany de protagonisme, la miopia política i el personalisme d’uns quants individus entre messies de via estreta i líders de fireta ha malbaratat en un matí el que centenars de milers de ciutadans de bon cor van començar a construir, no sense esforç, dubtes i inquietud, durant les llargues setmanes que van precedir el 13D. Uriel Beltran, López Tena, Carles Mora, Joan Carretero i Joan Laporta, són la mostra clara de com el nacionalisme i l’ independentisme poden perdre representació en les properes eleccions. Amb l’espectacle ofert en a penes vint-i-quatre hores tot aquest circ d’individus s’han carregat la cita amb les urnes de diumenge. Lamentablement és el de sempre i no hi ha remei, sembla. Per això la millor medecina contra aquesta mania de mesurar-se els atributs és la higiene de la derrota a les urnes. Per aquesta mateixa causa es parla, en altres ocasions, d’alternança per higiene política i la higiene no és només en el grup dels electes, entre els càrrecs de confiança i els tècnics, molts cops, també s’han creat regnes privats que els hi cal molta higiene de la que parlem. Que quedi clar, però, que cal derrotar les persones i no les idees.
Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...
Comentarios