Quan en una entrevista són més importants les preguntes que les respostes, o, dit d’una altra manera, qui fa les preguntes o com les fa, que les respostes vol dir que no anem bé. Malauradament en els darrers temps el periodisme és més protagonista del que hauria de ser, potser em deixat de ser missatgers dels fets per voler ser els protagonistes dels fets i això no tan sols no és bo sinó que tampoc és admès per cap normativa professional acadèmica o autodidacta. De la mateixa manera que pensem que els mestres poden opinar, pel seu plus d’expertesa, sobre el projecte pedagògic que proposa la nova llei d’ensenyament, però sense monopolis de cap classe, els periodistes tampoc podem tenir o no ens hem de creure que tenim el monopoli de la opinió. L’entrevista que li va fer la directora de TV3, Mònica Terribas, al President de la Generalitat, José Montilla, va posar en marxa un petit tsunami d’opinions que llastimosament ha anat més enllà del previst. Per una banda van sorgir les opinions, compartides o no però correctes, d’alguns membres de la cúpula socialista (Ferrán, Figueres, Balcells) que van expressar el seu desacord amb l’estil de la periodista i, com era d’esperar, a l’altra banda, alguns companys de professió també van fer sortir tota l’artilleria per defensar la col•lega. En aquest costat, evidentment, la llibertat d’expressió va presidir la majoria de comentaris i els més baladrers van incloure la paraula censura a la seva manifestació. Doncs no és això companys, no és això. Els polítics i altres opinadors no periodistes també tenen dret a la llibertat d’expressió i de censura poca doncs només censura aquell que pot fer-ho i sembla que els que han parlat no poden. He deixat al marge la lamentable actuació del senyor Martin i els seus insults a través del seu blog. Finalment ha passat el que havia de passar. Jordi Hereu l’ha destituït de les seves responsabilitats polítiques i li ha mantingut les professionals, imagino que després de demanar disculpes tal i com ho ha fet el responsable, era massa dur deixar-lo sense feina. Però també hi ha hagut periodistes, Salvador Sostres, que han insultat greument al President Montilla, en el seu blog i en les tertúlies del Canal Català, per cert presentades per un vallesà, Carlos Fuentes. On és la contrapartida del sector a l’acció d’Hereu? Es continuarà convidant Sostres a Canal Català ? Podrà fer les seves columnes a El Mundo? Decididament no som justos ni equitatius. Exigim i demanem el que nosaltres no som capaços de donar. Per cert una altra possibilitat és que els alcaldes i alcaldesses socialistes de la comarca deixin d’anar a Canal Català mentre aquesta televisió segueixi convidant a Sostres als seus programes. Més greu seria si a més el senyor Sostres cobres per anar-hi doncs els alcaldes, en aquest cas, paguen per fer-ho i seria irònic que diners d’administracions socialistes servissin per pagar a qui ha insultat greument al seu Primer Secretari.
Comentarios