Ir al contenido principal

Dret a triar si, Por no

No és manca de vocabulari, ni tampoc error lingüístic, ho he escollit així conscientment. He escollit triar i no decidir. Ho he fet d’aquesta manera doncs les paraules també tenen importància. Per elles mateixes i per on es diuen i com es diuen. Quan fem la consulta sobre el futur del nostre País també triarem i ho farem entre votar una cosa o l’altra tot i que avui hi ha molta gent que triarà una opció no hem d’oblidar que també en hi ha molta que triarà l’altra. Cal reconèixer que els promotors del projecte ho han aconseguit, es parla i la gent està més preocupada del resultat d’aquesta votació que encara no se sap ni quan ni com es farà que pels problemes de cada dia. Fins i tot hi ha persones, conciutadans i conciutadanes nostres que veuen aquest fet amb por i això si és preocupant. Es possible que aquesta por a alguns els agradi molt doncs també a través de la por s’aconsegueixen alguns objectius i en el que ens ocupa hi ha sectors que tenen molt clar que l’objectiu que es vol aconseguir justifica qualsevol mitja que s’empri per fer-ho. Però la història i justament la nostra ens diu que la por només porta que por i si m’ho permeteu sang i merda. Cal que tinguem clar que a la democràcia no se li pot tenir por de cap manera, podem estar en un costat o altre de la pregunta i de la resposta però mai por a la democràcia ni al seu resultat o conseqüència. Què passaria si demà per voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya es decidís ser un estat independent? Doncs absolutament res de diferent al que passa ara. Hauríem , els que poguessin, seguir llevant-nos ben d’hora ben d’hora i acudir als llocs de treball respectius. Què les coses serien diferents? Segur però també serien diferents si el resultat fos a l’inversa i també seria diferent si aquest País i aquest Estat estiguessin governats per uns altres i això també depèn de la gent que ara diu que té por. Cal deixar de tenir por i posar-se a treballar. Mira com tens casa teva i analitza que passaria si fessis el referèndum a nivell privat? Quin resultat en sortiria? El que t’agrada o el que no t’agrada? Sigui com sigui si vols que el resultat t’agradi l’has de treballar tu també. Després de casa a la feina, a les places, als carrers, amb els amics, en definitiva gens de por i ser part activa per convèncer als demés de que la teva proposta és la millor. No pensis que aquesta és feina dels polítics, és feina de tothom. Democràcia és justament això dialogar i convèncer per viure tots millor.

Comentarios

Entradas populares de este blog

He deixat de....."fumar"

En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb

Records de Barberá del Vallés (Barcelona)

Júlia Otero ho diu molt clar i sense cridar

CARTA OBERTA DE JULIA OTERO Vamos a ver… Todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia, amigos, tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga. Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no sólo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia. Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que la