No és manca de vocabulari, ni tampoc error lingüístic, ho he escollit així conscientment. He escollit triar i no decidir. Ho he fet d’aquesta manera doncs les paraules també tenen importància. Per elles mateixes i per on es diuen i com es diuen. Quan fem la consulta sobre el futur del nostre País també triarem i ho farem entre votar una cosa o l’altra tot i que avui hi ha molta gent que triarà una opció no hem d’oblidar que també en hi ha molta que triarà l’altra.
Cal reconèixer que els promotors del projecte ho han aconseguit, es parla i la gent està més preocupada del resultat d’aquesta votació que encara no se sap ni quan ni com es farà que pels problemes de cada dia. Fins i tot hi ha persones, conciutadans i conciutadanes nostres que veuen aquest fet amb por i això si és preocupant. Es possible que aquesta por a alguns els agradi molt doncs també a través de la por s’aconsegueixen alguns objectius i en el que ens ocupa hi ha sectors que tenen molt clar que l’objectiu que es vol aconseguir justifica qualsevol mitja que s’empri per fer-ho. Però la història i justament la nostra ens diu que la por només porta que por i si m’ho permeteu sang i merda.
Cal que tinguem clar que a la democràcia no se li pot tenir por de cap manera, podem estar en un costat o altre de la pregunta i de la resposta però mai por a la democràcia ni al seu resultat o conseqüència. Què passaria si demà per voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya es decidís ser un estat independent? Doncs absolutament res de diferent al que passa ara. Hauríem , els que poguessin, seguir llevant-nos ben d’hora ben d’hora i acudir als llocs de treball respectius. Què les coses serien diferents? Segur però també serien diferents si el resultat fos a l’inversa i també seria diferent si aquest País i aquest Estat estiguessin governats per uns altres i això també depèn de la gent que ara diu que té por.
Cal deixar de tenir por i posar-se a treballar. Mira com tens casa teva i analitza que passaria si fessis el referèndum a nivell privat? Quin resultat en sortiria? El que t’agrada o el que no t’agrada? Sigui com sigui si vols que el resultat t’agradi l’has de treballar tu també. Després de casa a la feina, a les places, als carrers, amb els amics, en definitiva gens de por i ser part activa per convèncer als demés de que la teva proposta és la millor. No pensis que aquesta és feina dels polítics, és feina de tothom. Democràcia és justament això dialogar i convèncer per viure tots millor.
Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...
Comentarios