Els 14 eurodiputats del PSOE van votar dimarts a Brussel•les en contra de l’elecció de Jean-Claude Juncker com a nou president de la Comissió Europea. Aquesta decisió, personal e intransferible, del nou, encara no ratificat, Secretari General, Pedro Sánchez, ha provocat un ampli recull d’articles i manifestacions en contra de la decisió. El titular més tou parla d’error i d’altres molt més agosarats ho fan de traïció. L’any 1982, quan Felipe González va accedir a la presidència del govern d’Espanya, també va prendre una primera decisió en contra de l’opinió, en aquest cas de la gran majoria de militants i votants del seu partit i José Luis Rodríguez Zapatero, va fer tornar les tropes d’Irak en contra de l’opinió de experts polítics internacionals i reconeguts articulistes. Fent un balanç de les conseqüències d’aquelles decisions a uns i altres hem de dir que la de Zapatero ha estat mes ben acollida que la de González, encara avui , els socialistes hem d’escoltar allò de ”OTAN de entrada NO” i en canvi tothom lloa la decisió de Zapatero amb la guerra d’Irak. Què passarà ara amb la de Pedro Sánchez? Segur que hi ha opinions de tots els gustos i colors i serà el temps qui donarà o traurà raons. I ara i avui? Doncs crec que ha fet el més convenient, no per a ell sinó pel partit i sobretot pel futur més immediat del partit. Com diu Miquel Iceta, el gran problema del socialisme mundial és la falta d’un discurs contundent i clar sobre el tipus de societat que defensem i quin ha de ser el full de ruta de la socialdemocràcia d’ara endavant. Ens cal un llibre blanc o vermell que ens digui com podrem mantenir, garantir i sostenir les necessitats bàsiques i l’estat del benestar que hem dissenyat, des de l’àmbit públic, sense gravar exageradament les aportacions ciutadanes, sobretot la dels assalariats que són els que sempre paguen, i mantenir les línies bàsiques d’igualtat, solidaritat i llibertat. Aquest discurs adobat amb molts quilos de demagògia o més ben dit d’ignorància pel desconeixement de no haver governat mai i per tant no tenir més remei que proposar teories i com en altres casos, nosaltres el primers, s’hauran d’adaptar a les realitats de cada moment. No sempre qui governa pot fer allò que diu que vol fer i no sempre es pot anar a contra corrent. Molt de respecte per les propostes de les noves formacions sorgides darrerament i un punt d’agraïment per la sacsejada social que han provocat, però exigim el mateix respecte a les propostes que venen d’altres espais i que s’acompanyen d’un plus de coneixement experiencial. Just per aquest motiu, Pedro Sánchez, ha fet bé amb la seva decisió. No ha canviat res i en canvi a llençat un missatge necessari, primer a la seva gent, després a la resta de militants i simpatitzants del PSOE i finalment a la societat en general on manifesta que l’espai que hi ha a l’esquerra no és propietat només d’uns. Com varen fer González i Zapatero cal que es vegi des del primer dia que les coses ja no són com eren i amb aquest gest i la disciplina dels eurodiputats les coses al PSOE estan molt més clares. No és un problema cometre errors, el problema és no fer res i anar a la cua. 
Comentarios