Ir al contenido principal
La nova alcaldessa de Barberà del Vallès comença amb mal peu L'SPC critica la destitució fulminant del presentador de 'Barberà al dia', sense cap raó professional ni laboral que ho justifiqui El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació considera que la decisió d'apartar el periodista Lluís Ricart de les seves tasques de conducció del programa Barberà al dia, de Ràdio Barberà i la manera com aquesta s'ha dut a terme no es correspon amb una actuació democràtica en la gestió dels mitjans de comunicació municipals. La nova alcaldessa del municipi està utilitzant la política de sempre en la gestió d'aquests mitjans i ha oblidat que l'emissora municipal no pertany als polítics que governen sinó al conjunt de la ciutadania. L'SPC respecta la capacitat dels governs elegits democràticament per impulsar les polítiques que considerin oportunes. No obstant això, aquest dret no els faculta per prendre qualsevol mesura. Sorprén que una de les primeres decisions preses per la nova alcaldessa sigui apartar de les seves funcions un periodista que ha desenvolupat la seva tasca amb total professionalitat i complint les seves obligacions laborals. Per tant, la destitució fulminant només pot respondre a un altre tipus de qüestions que rebutgem de ple.. El sindicat va recordar abans de les eleccions del 24 de maig el seu manifest sobre mitjans de comunicació públics locals, titulat•Mitjans públics locals: democratització, professionalitat i estabilitat per garantir la qualitat (http://www.sindicatperiodistes.cat/sites/default/files/documents/Manifest_MMPPlocals.pdf) En aquest document afirmem que «s'han de regir per organismes designats pels plenaris dels ens locals, per majoria de dos terços i en base a criteris de competència professional contrastada. La direcció d'aquests mitjans no ha de coincidir amb la del gabinet de premsa o de comunicació de l'ens local, ni en tindrà cap dependència d'ordre jeràrquic. Aquesta diferenciació ha de contribuir a dotar-los d'un caràcter independent, plural i imparcial». També es diu, en el punt 3 del citat manifest, que «Es constituirà un Consell de la Comunicació, amb representació dels col•lectius socials i culturals més representatius, que exercirà de consell assessor i farà el seguiment de la programació. Les eleccions del 24 de maig van enviar un clar missatge que la ciutadania reclama una nova manera de governar. Entenem que amb la decisió d'apartar de manera fulminant Lluís Ricart de la seva tasca –quan queden molt poques setmanes per acabar la temporada i s'hagues pogut fer, si corresponia, d'una manera molt més respectuosa amb les persones– s'està caient en els vicis de sempre a l'hora de gestionar els mitjans de comunicació públics. Per això, l'SPC reclama que el company Lluís Ricart sigui restituït en les seves funcions, i que sigui una direcció del mitjà elegida per majoria qualificada la que estableixi els criteris de la programació de Ràdio Barberà i en decideixi els continguts i les persones que la duran a terme. El sindicat reitera la solidaritat amb el company represaliat i es posa a la seva disposició en aquelles accions que vulgui emprendre per defensar el seu lloc de treball i el seu prestigi professional guanyat a base d'anys d'haver fet la seva feina de manera impecable.. Pel dret a la informació de la ciutadania de Barberà, no a una ràdio municipal dirigida des de l'Alcaldia! SECRETARIA DE COMUNICACIÓ Barcelona, 25 de juny de 2015

Comentarios

Entradas populares de este blog

Independentisme: de dretes o d’esquerres?

Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...

Ciutadans i Alternatius

L’any 1980 vaig decidir que tenia capacitat i ganes de participar en aquella nova forma de viure que en deien Democràcia. Fins llavors tan sols sabia que era una paraula grega fruit d’una manera d’organitzar-se per governar (ordenar, distribuir, endreçar) les ciutats. Ho tenien els francesos, anglesos, alemanys, americans, italians, suecs, etc, etc... Era la pera. Més ben dit la repera, la ostia, el "no va más". Ho havíem vist al cinema a Perpignan, al Salut les Copins, Sport Auto, Paris Match i fins i tot al Burda. Però allò no era res comparat amb la realitat del que la democràcia representava. Allò era la forma de veure com en altres llocs la gent era més lliure. Per cert en aquella època jo debia ser un ciutadà i un alternatiu. Doncs com deia al principi, aquell ciutadà alternatiu va decidir afiliar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya. Fins avui. El meu partit te la responsabilitat de governar a Espanya, Catalunya i molts pobles i ciutats. També a la meva, Barberà ...

renovació?

Ara que ja sabem quin dia haurem d’anar a votar és el moment de fer debats de veritat. Ara ja podem parlar de com es gastaran els euros de tots, uns i altres, ara ja podrem parlar de quin futur volen per aquest país, uns i altres,ara ja s’ha acabat fer volar coloms i és l’hora de fer balanç. O potser no. Potser és tot un miratge i ara és l’hora de qui la diu més grossa; oi senyor Tremosa? També sembla que és l’hora, almenys ho pensava, de la renovació i la nova gent. Con diuen alguns la gent jove, les noves fornades. Havia sentit a parlar de la Laia Bonet i d'altres, a can PSC i a la resa de partits un discrus semblant. CIU podia aprofitar per fer una mica de neteja i tots aquells que tard o d'hora hauran d'anar al jutjat a declarar els podien deixar a casa. De cop apareix Celestino Corbacho i fins i tot Josep Borrell i ràpidament em vaig fer a l’idea que aquests eren les promeses polítiques del futur i els que ens aportarien noves idees. No cal fer escarafalls, el candidat...