Ir al contenido principal
La nova alcaldessa de Barberà del Vallès comença amb mal peu L'SPC critica la destitució fulminant del presentador de 'Barberà al dia', sense cap raó professional ni laboral que ho justifiqui El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació considera que la decisió d'apartar el periodista Lluís Ricart de les seves tasques de conducció del programa Barberà al dia, de Ràdio Barberà i la manera com aquesta s'ha dut a terme no es correspon amb una actuació democràtica en la gestió dels mitjans de comunicació municipals. La nova alcaldessa del municipi està utilitzant la política de sempre en la gestió d'aquests mitjans i ha oblidat que l'emissora municipal no pertany als polítics que governen sinó al conjunt de la ciutadania. L'SPC respecta la capacitat dels governs elegits democràticament per impulsar les polítiques que considerin oportunes. No obstant això, aquest dret no els faculta per prendre qualsevol mesura. Sorprén que una de les primeres decisions preses per la nova alcaldessa sigui apartar de les seves funcions un periodista que ha desenvolupat la seva tasca amb total professionalitat i complint les seves obligacions laborals. Per tant, la destitució fulminant només pot respondre a un altre tipus de qüestions que rebutgem de ple.. El sindicat va recordar abans de les eleccions del 24 de maig el seu manifest sobre mitjans de comunicació públics locals, titulat•Mitjans públics locals: democratització, professionalitat i estabilitat per garantir la qualitat (http://www.sindicatperiodistes.cat/sites/default/files/documents/Manifest_MMPPlocals.pdf) En aquest document afirmem que «s'han de regir per organismes designats pels plenaris dels ens locals, per majoria de dos terços i en base a criteris de competència professional contrastada. La direcció d'aquests mitjans no ha de coincidir amb la del gabinet de premsa o de comunicació de l'ens local, ni en tindrà cap dependència d'ordre jeràrquic. Aquesta diferenciació ha de contribuir a dotar-los d'un caràcter independent, plural i imparcial». També es diu, en el punt 3 del citat manifest, que «Es constituirà un Consell de la Comunicació, amb representació dels col•lectius socials i culturals més representatius, que exercirà de consell assessor i farà el seguiment de la programació. Les eleccions del 24 de maig van enviar un clar missatge que la ciutadania reclama una nova manera de governar. Entenem que amb la decisió d'apartar de manera fulminant Lluís Ricart de la seva tasca –quan queden molt poques setmanes per acabar la temporada i s'hagues pogut fer, si corresponia, d'una manera molt més respectuosa amb les persones– s'està caient en els vicis de sempre a l'hora de gestionar els mitjans de comunicació públics. Per això, l'SPC reclama que el company Lluís Ricart sigui restituït en les seves funcions, i que sigui una direcció del mitjà elegida per majoria qualificada la que estableixi els criteris de la programació de Ràdio Barberà i en decideixi els continguts i les persones que la duran a terme. El sindicat reitera la solidaritat amb el company represaliat i es posa a la seva disposició en aquelles accions que vulgui emprendre per defensar el seu lloc de treball i el seu prestigi professional guanyat a base d'anys d'haver fet la seva feina de manera impecable.. Pel dret a la informació de la ciutadania de Barberà, no a una ràdio municipal dirigida des de l'Alcaldia! SECRETARIA DE COMUNICACIÓ Barcelona, 25 de juny de 2015

Comentarios

Entradas populares de este blog

He deixat de....."fumar"

En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb

Records de Barberá del Vallés (Barcelona)

Júlia Otero ho diu molt clar i sense cridar

CARTA OBERTA DE JULIA OTERO Vamos a ver… Todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia, amigos, tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga. Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no sólo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia. Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que la