Avui ha estat un dia d’horts i natura. Faves, pèsols, carxofes, tomàquets han estat els protagonistes de les converses d’una bona part del matí. Més tard el pollastre a la brasa, la cansalada, els peus de porc i una morcilla molt bona. Ribera del Duero de primera qualitat i cava gran reserva. He vist una colla de companys per aquells indrets i semblaven feliços. La resta de la tarda vespre a casa prenen cafè i veien futbol una estona. Més xerrera i finalment una ullada als e-mails. Encara que es facin els ofesos i les víctimes no tenen raó. Quan van sortir a la llum ja ens van manifestar que passaven de nosaltres i per tant ara han de continuar passant. Nosaltres triem i ho fem amb el mateix criteri del primer dia. No caure en la temptació és l’objectiu. Encara no és hora d’ensenyar les urpes. Si cal ho farem.
Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...
Comentarios