Avui ha estat un dia d’horts i natura. Faves, pèsols, carxofes, tomàquets han estat els protagonistes de les converses d’una bona part del matí. Més tard el pollastre a la brasa, la cansalada, els peus de porc i una morcilla molt bona. Ribera del Duero de primera qualitat i cava gran reserva. He vist una colla de companys per aquells indrets i semblaven feliços. La resta de la tarda vespre a casa prenen cafè i veien futbol una estona. Més xerrera i finalment una ullada als e-mails. Encara que es facin els ofesos i les víctimes no tenen raó. Quan van sortir a la llum ja ens van manifestar que passaven de nosaltres i per tant ara han de continuar passant. Nosaltres triem i ho fem amb el mateix criteri del primer dia. No caure en la temptació és l’objectiu. Encara no és hora d’ensenyar les urpes. Si cal ho farem.
En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb
Comentarios