Ir al contenido principal

Pàtria

De nou penso que el Josep M. Madern té raó. La Pàtria és un concepte estúpid que els homes em inventat per justificar tots els egoismes i les ambicions. La desproporcionada reacció de la conselleria de Cultura qualificant de deslleials els fills de Centelles i deslleial al Ministeri de Cultura, és una prova més d’una manera de fer poc assenyada. Els fills de Centelles en ús de la seva llibertat decideixin vendre el seu patrimoni familiar a qui consideren que els fa una millor oferta. Entenc que el conseller vulgui cobrir-se de l’oportunisme del líder de l'oposició, que ataca ara al conseller quan durant els anys Pujol es va encarregar d’obviar Agustí Centelles negant-li qualsevol reconeixement oficial, potser per maçó i comunista. Però la venda d'unes fotos o quadres o qualsevol altre bé artístic per uns particulars és un negoci privat. La conselleria havia d’oferir el que considerava lògic i si hi havia una altra oferta millor, del Ministeri o de qualsevol altra institució, superar-la o retirar-se si considerava que era excessiva. Criminalitzar els hereus per una decisió que només a ells competeix parlant de xantatge i botí, desqualificant davant l'opinió pública, és una conducta inapropiada que fa perdre les raons que tingui el conseller per sentir-se dolgut. No pot ser que qualsevol incident, la col•lecció va estar molts anys al calaix sense que Catalunya se’n ressentís, sigui qualificat com una agressió a Catalunya. La sobreactuació porta al descrèdit. Els que no volen estar en cap casa de ningú no poden pensar que la única sortida sigui marxar. Una nació sense discrepants no és res.

Comentarios

Entradas populares de este blog

He deixat de....."fumar"

En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb

Records de Barberá del Vallés (Barcelona)

Júlia Otero ho diu molt clar i sense cridar

CARTA OBERTA DE JULIA OTERO Vamos a ver… Todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia, amigos, tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga. Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no sólo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia. Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que la