Voler o no voler, aquesta és la qüestió

Des del reconeixement públic del delicte,de moment només fiscal, comés per Jordi Pujol fins avui ja podríem fer una bona colla de llibres en els que es pot comparar les diferents maneres de veure i analitzar el tema. He de reconèixer, i els que m’han llegit o escoltat ho poden corroborar que no em va fer ni fred ni calor. Les coses, quan ja saps com són, el dia que es confirmen no alteren l’estat. El que si em fa fred i calor són algunes valoracions i comentaris. No ho poden evitar i no podem separar els fets. Parlen del procés, la honorabilitat, el sacrifici a la pàtria i abandonament familiar, i podríem seguir omplint pàgines amb afirmacions com aquestes i d’altres. Per altra banda hi ha una obsessió periodística malaltissa en poder quantificar els miler d’euros moguts, tocats o estafats i en realitat tan se val si són 3 com 33 mil. El mal és sentimental i no te mida. Crec que hi haurà un abans i un després del cas Pujol doncs mai cap altre cas havia ferit de mort els sentiments de tanta gent i aquests sentiments no tenen res a veure amb tot el que fins ara s’ha dit. Hi ha un aspecte en tots els fets que impliquen no complir les regles del joc o les lleis existents que no s’acaba d’analitzar mai suficientment i , hores d’ara, no tinc gens clar si es té en compte a l’hora de dictar sentencia. No soc jurista i per tant no puc parlar massa de si les lleis ho contemplen o no, però si conec en profunditat les normes i reglaments de la majoria d’esports d’equip més populars. En aquestes lleis, els reglaments, de futbol, bàsquet o handbol, per citar-ne alguns, la voluntarietat de cometre la falta és cabdal per que aquesta sigui sancionada i el sentit comú em diu que és una bona vara de mesurar quan fem l’anàlisi d’una tema d’aquests. La gran majoria de fets denunciats han estat sobre persones que s’han volgut enriquir personalment, fins i tot es podria entendre d’una altra manera, tot i que sigui també un delicte, si el delicte s’hagués produït com un servei a la pàtria o servei al partit, però no és el cas, tots s’han volgut enriquir ells personalment ( Fabra, Barcenas, Millet i ara Pujol). No hi ha servei a ningú són lladres vulgars, tots tenien voluntat de cometre el delicte i per tant no cal cap tipus de consideració i anàlisi. Per no provocar equivocs ni mals entesos els delictes per la pàtria o el partit s’han de perseguir i castigar igualment però segurament el concepte m oral o sentimental serà un altre. Insisteixo no estem parlant d’això, estem parlant de lladres i en el cas de Pujol i els seus, d’assassins de sentiments, de malversadors de la moral i els principis mes cabdals. I ja que parlem de jutges, delictes i imputacions fem una ullada al tema que més em cou i més em dol en aquests moments i que molts periodistes, talibans d’alguna causa global o personal, tracten de manera molt tendenciosa i poc professional. En refereixo al cas de la Federació de Municipis de Catalunya. Només penso fer unes preguntes en veu alta i que cadascú es doni la resposta que vulgui. Qui va instaurar el sistema de pagament als alcaldes i alcaldesses del Consell Executiu? Quines quantitats va determinar per cadascú? Quina voluntat de cometre un delicte han mostrat o han tingut la majoria dels imputats? Qui ha tingut la voluntat de mostrat opacitat en aquesta despesa? Crec que no cal dir res més. Es pot comparar aquest fet a qualsevol altre? No, segur que no i qui ho fa, no fa be la seva feina. Fins i tot la jutgessa del cas vol matar mosques amb canons o aprofitar l’acompanyament mediàtic per anar a la feina amb troler i lluint aparador. Si és així no ha tingut sort, res pot apagar la flama pujoliana. Esperem que al setembre torni el seny i el sentit comú allà on sembla ara no hi ha estat i es retorni la tranquil•litat i l’honorabilitat als que mai l’han hagut de perdre.